L’ESGLÉSIA DE CRIST, MEVA I NOSTRA

Arrel de l’objectiu diocesà, pertinença a l’Església, Mn. Josep Mª Aragonès ha redactat quatre escrits per aquesta quaresma. M’ha semblat oportú transcriure aquests escrits en el full parroquial.
Abans de parlar de coresponsabilitat cal tenir ben present que ens movem en l’àmbit de la responsabilitat. Hem de ser responsables de nosaltres mateixos i dels nostres drets i deures. També del lloc que ocupem. Tot això lliga amb el tema de la pertinença que vam tractar l’any passat. No estem sols, hem de ser conscientment responsables del que aquesta realitat comporta i exigeix.
Descobrim que estem en l’Església, som i fem Església de Jesucrist. Amb ell com a cap i amb els germans com a membres som, vivim i visualitzem davant tothom l’Església Cos de Crist animat pel seu Esperit. Hem de tenir molt clar que en aquesta unitat que anomenem Església tots hi som necessaris, cadascú hi té el seu lloc i la seva missió, que cal que ocupi i acompleixi amb responsabilitat.
L’Església no és una col•lecció d’individualitats juxtaposades: l’Església és una comunió de persones unides a Jesucrist pel baptisme i vinculades entre elles per l’Esperit que nodreix la fe, l’esperança i l’amor. En la comunitat de l’Església –a tots els nivells: parroquial, arxiprestal, diocesà, universal- la responsabilitat de tots i cadascun dels seus membres pren i ha de viure l’àmbit de la coresponsabilitat. Som diferents, ocupem llocs i responsabilitats distintes, cadascú té la seva personalitat, el seu caràcter, el seu saber i les seves carències, i tots tendim a un únic objectiu: edificar al Cos de Crist que és l’Església. Per això podem dir –i ho hem de dir amb sinceritat responsable. L’ESGLÉSIA DE CRIST ÉS MEVA I ÉS NOSTRA. I com a tal hem de sentir-ho i viure-ho.
La imatge del cep és molt apta per expressar aquestes idees. A Israel ja la feien servir per indicar la unitat i la fecunditat del poble de Déu que ell mateix va plantar, va estimar i en va tenir cura amorosa i constant. Jesús prengué també el cep com una imatge viva i clara de la comunitat de tots els fidels que amb ell constitueixen i integren el nou Israel de Déu.
Sobretot va insistir en el misteri de la unió de tots amb ell i amb i entre els germans. Ell, Cap, es va identificar amb el cep –Jn 15,1ss- la soca i la virió de la qual és causa de la seva fecunditat i dóna vida a tot el conjunt de la planta tan diversa i tan útil que arriba a produir sarments, pàmpols i raïms, arrelat pregonament en el terrer de Déu. La condició indispensable per necessària és que tothom estigui en el seu lloc, faci el que ha de fer i es mantingui ben unit al cep i les seves arrels. Altrament pot acabar essent una planta eixorca i fins i tot morir-se. No és aquest el voler de Déu ni el desig de Crist: Us he escollit perquè aneu i doneu fruit i el vostre fruit perseveri.
Som en temps quaresmal, temps de conversió. Temps d e veure si restem de debò units al Cep-Jesús en la comunió dels germans formant entre tots l’Església, o anem per lliure com si només fóssim un vulgar club que un cop satisfeta la quota reglamentària ja hem complert, i encara ni potser això. Vet aquí un bon tema de conversió quaresmal i de sempre.
Mn. Josep Maria Aragonès.