A les darreres eleccions municipals, Xavier Boquete va donar la sorpresa relativa en recuperar per a CiU l’alcaldia de Masquefa -guanyant a les urnes per majoria absoluta- que durant vuit anys ha estat en mans del PSC. Uns mesos més tard, Xavier Boquete ha estat elegit -també per majoria absoluta- nou president del Consell Comarcal de l’Anoia, on governa amb ERC.

 

És la primera vegada que el president de l’ens comarcal és un alcalde del sud de l’Anoia. Això li dóna una visió diferent en molts aspectes.

 

És fonamental que les persones que representem les institucions del territori estiguem gestionant una part del territori que correspon al municipi. El Consell Comarcal de l’Anoia no pot ser una mena de cementiri d’elefants, sinó un organisme viu i dinàmic. Si volem que el Consell sigui útil hi hem de posar al capdavant persones útils. No vull dir que qui ha perdut les eleccions al seu municipi no pugui ser una persona vàlida, que ho pot ser tant o més, sinó que és una persona que no ha ha tingut el suport del seu poble en una primera instància i això és sempre una limitació.

En el meu cas, a més, es dóna una visió diferent de la comarca perquè la veig des d’un dels seus extrems. Entenc que hi ha tres realitats diferents a l’Anoia: la Conca d’Òdena -gran i petita-, l’Anoia penedesenca i finalment l’Alta Anoia.

 

Tinc trenta-sis anys i estic en la política local des dels vint. He passat vuit anys al govern i quatre a l’oposició. En aquest moment enceto una nova etapa com alcalde de Masquefa i president del Consell Comarcal. La visió és molt diferent si només has fet govern o només oposició. La meva és, per sort, una visió dels dos cantons de la taula. Això em permet veure-ho des d’una premissa bàsica: ningú no està en possessió de la veritat absoluta. Les decisions de govern no es poden prendre al marge de l’opinió de la resta dels regidors, perquè un altre dia poden ser ells qui tinguin la responsabilitat de governar.

 

Un Consell Comarcal, que en aquest mandat s’ha ampliat fins a 33 consellers. És més difícil de portar que un de 25, com tenia abans?

No és que sigui complicat pel nombre de consellers, el problema és que no estan massa clares les competències ni el Consell té recursos propis que li permetin tenir unes iniciatives concretes. Estem limitats per uns recursos econòmics finalistes i el que necessitem és unificar la comarca, que es vegi que no anem en contra de cap ajuntament, sinó que en aquells temes que afecten al conjunt de l’Anoia, sigui el Consell qui els encapçali amb la força de tots. Això inclou temes com el carrilet, el pla territorial, les infraestructures, el transport escolar. Precisament acabem de convocar al conseller Maragall perquè tenim un gran problema amb el transport escolar i esperem que vingui a comprovar-ho des de l’Anoia estant.

La meva gran queixa és que altres administracions fan servir al Consell Comarcal per no respondre de les seves responsabilitats. Està clar que podem fer millor gestió des del territori que no des de Barcelona estant, però el que no pot ser és que no tinguem els recursos necessaris per fer-ho. Des de fa quatre anys no ens incrementen el pressupost i això ens fa difícil de gestionar el transport escolar.

 

Mentre el gran problema de la comarca és l’atur, tenim els polígons industrials aturats. El Consell Comarcal de l’Anoia pot fer-hi alguna cosa?

Aquest és un problema que faig meu tant com a president del Consell Comarcal com a alcalde de Masquefa on tenim un 12% d’atur. A l’Anoia Sud hem tingut un creixement demogràfic brutal i sense capacitat de donar llocs de treball. Els compromisos de les empreses s’encallen amb problemes administratius o de subministrament d’electricitat o d’aigua... es donen situacions surrealistes. Crec que entre tots podríem fer coses per resoldre la situació. M’he entrevistat dues vegades amb Oriol Nel·lo amb una clara exigència: desencallar els polígons industrials que estan en marxa perquè estem perdent moltes oportunitats. No cal parlar d’empreses que han anat a l’Aragó o a altres llocs, hem de parlar de la situació d’atur que tenim nosaltres i fer alguna cosa per variar el rumb. No tenim el millor horitzó possible i cal dotarnos de sòl industrial.

 

Sembla que siguem l’abocador de l’àrea metropolitana. Sembla que som la comarca que resol els problemes mediambientals. L’àrea metropolitana no té en compte el valor del territori. El govern només sap comptar quantes persones vivim a l’Anoia i quantes viuen a l’àrea metropolitana. És una situació molt empipadora que et fa pensar que “de fora vingueren i de casa ens tragueren”. Tenim els quatre abocadors als Hostalets, a més hi fan l’Ecoparc, però dels trenta-tres pobles de l’Anoia, només quatre podem abocar-hi. Ens ordenen fer un abocador comarcal per als 29 municipis que queden fora dels Hostalets! No es veu per enlloc cap mena de compensació territorial. Nosaltres estem resolent els problemes dels altres però ningú no ens resol els nostres problemes.

No es tracta de transferències de diners, sinó que ens facin inversions que necessitem per desenvolupar el nostre territori. Si mirem el soterrament del tren a Sabadell, s’inverteixen molts milions d’euros i es fan quatre estacions noves. D’acord que nosaltres som menys habitants, però també tenim dret al soterrament del tren que divideix el nostre poble.

Que en els pressupostos de la Generalitat per a l‘any vinent es contemplin 130.000 euros per al soterrament del tren a Igualada, sembla una presa de pèl. No es pot fer ni l’estudi previ de l’estudi previ. Potser faran el geotècnic perquè no s’ensorri el túnel i poca cosa més. Des de la comarca hem de demanar que es doni valor al territori. Nosaltres formem part de la Catalunya gran però som la Catalunya petita en nombre d’habitants. El criteri del govern de la Generalitat és que la Catalunya gran és la que té més població. Si no es canvia aquesta percepció, a l’Anoia estem condemnats a un carreró sense sortida.

 

Tant favorables com opositors estan d’acord en què en mandats anteriors el Consell Comarcal de l’Anoia ha fet una gran tasca en el camp del turisme. Pensa seguir aquesta política?

La seguim, naturalment. Amb el president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès ens hem reunit per dissenyar unes rutes del vi que incloguin les excel·lents bodegues que tenim a l’Anoia. La comarca ha fet una bona tasca en promoció turística i la continuem fent, naturalment.

 

Nosaltres sempre hem estat més a prop de Martorell que d’Igualada. Tenim l’antic Camí Ral que fa anys es va arranjar un tram entre Capellades i Igualada deixant completament oblidat l’altre tram pendent. La següent inversió a la B-224 ha estat imponent: han pintat una línia continuada des de Piera fi ns a Martorell. Segurament que no prendrem mal, però tampoc podem avançar ni camions ni tractors.

Font: La Veu Digital