El president i Bisbe de Bilbao, Mons. Blázquez en el discurs que llegí dilluns 19 de novembre durant la jornada d'inici de l'Assemblea plenària de la CEE, va fer un recorregut en el seu discurs en l'actitud de l'Església envers el tema de la memòria històrica, defensant la necessitat d'aclarir el passat sense obrir velles ferides. "La recerca de la convivència en la veritat, la justícia i la llibertat ha de guiar l'exercici de la memòria" remarcà el President de la CEE.
"Els historiadors espanyols i estrangers han estudiat molt i previsiblement continuaran estudiant el que va esdevenir a Espanya en el decenni dels trenta; la bibliografia és molt abundant. Va ser un període agitat i dolorós de la nostra història; la convivència social es va trencar fins a tal punt que en una guerra fratricida van lluitar uns contra els altres". (...)
"Desitgem que es faci plena llum sobre el nostre passat: Què va esdevenir, com va esdevenir, per què va esdevenir i quines conseqüències va portar. Aquesta aproximació oberta, objectiva i científica evita la pretensió d'imposar a la societat una determinada perspectiva en la comprensió de la història. La memòria col•lectiva no es pot fixar selectivament; és possible que sobre els mateixos esdeveniments existeixin apreciacions diferents, que s'aniran apropant si existeix el desig autèntic de comprendre la realitat".
"Cada grup humà –una societat concreta, l'Església catòlica en un espai geogràfic, una congregació religiosa, un partit polític, un sindicat, una institució acadèmica- té dret a rememorar la seva història, a conrear la seva memòria col•lectiva, ja que d'aquesta manera aprofundeix també en la seva identitat"
" (...) Però no és encertat tornar al passat per a reobrir ferides, atiar rancúnies i alimentar desavinences. Mirem al passat amb el desig de purificar la memòria, de corregir possibles errades, de buscar la pau".
"Al recordar la història ens trobarem segurament amb fets que van marcar el temps i amb persones rellevants. En moltes ocasions tindrem motius per donar gràcies a Déu pel que es va fer i per les persones que van actuar; i probablement en altres moments davant actuacions concretes, sense erigir-nos orgullosament en jutges dels altres, hem de demanar perdó i reorientar-nos, ja que la 'purificació de la memòria', que ens va convidar a fer Joan Pau II, implica tant el reconeixement de les limitacions i dels pecats com el canvi d'actitud i el propòsit d'esmena."
Desitgem més aviat demanar el perdó de Déu per a tots els que es van veure implicats en accions que l'Evangeli reprova, estiguessin en un o altre costat dels fronts traçats per la guerra. La sang de tants conciutadans nostres vessada com a conseqüència d'odis i venjances, sempre injustificables, i en el cas de molts germans i germanes com ofrena martirial de la fe, segueix clamant al Cel per a demanar la reconciliació i la pau".