L’Ajuntament de Masquefa ha declarat Bé Cultural d’Interès Local l’edifici de l’antiga Fàbrica Rogelio Rojo, de la qual n’és el propietari des de l’any 2002. Amb la declaració de Bé Cultural d’Interès Local es protegeix i a la vegada es reconeix el valor cultural d’un emblemàtic edifici que forma part del patrimoni històric de Masquefa. A més, la Generalitat de Catalunya l’inclourà en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català.

L’antiga Fàbrica Rogelio Rojo és un dels edificis emblema de Masquefa. Aquesta antiga indústria dedicada a la metal·lúrgia va marcar durant més de 70 anys les vides de diverses generacions de masquefins i masquefines. L’arribada de la família Rojo a Masquefa i la posada en marxa de la fàbrica, l’any 1922, va comportar l’aparició de noves formes de guanyar-se la vida i la industrialització d’un poble pagès des dels seus orígens.

Un equipament d'ús cultural i social

Coneguda popularment com La Fàbrica, la Rogelio Rojo va tancar portes a les acaballes del segle XX, tot i que el recinte encara va acollir activitats relacionades amb la metal·lúrgia fins al 2002. L’Ajuntament va adquirir aleshores tot el recinte industrial, on ha fet diversos equipaments d’ús social i cultural. Així, per exemple, la Rogelio Rojo acull avui el centre tecnològic Masquef@ula, el Punt d’Informació Juvenil Rojo Punt Jove i una Sala Polivalent que ha esdevingut l’espai cultural de referència al municipi.

A més, l’Ajuntament ja està rehabilitant part d’aquesta antiga fàbrica per fer-hi dos nous equipaments culturals: la nova Biblioteca Municipal i un nou centre tecnològic de major capacitat que l’actual Masquef@ula.

Un conjunt arquitectònic industrial

Aquest edifici industrial va ser dissenyat per l’arquitecte Josep Danès i Torras per encàrrec de la família Rojo. Danès formava part de la segona generació d’arquitectes noucentistes i catalanistes que cercaven una arquitectura pròpia del país mitjançant la reinterpretació de l’arquitectura popular, encara que sense renunciar a una certa continuïtat d’estils propis de l’arquitectura monometal·lista i classicista. Va executar, entre d’altres treballs, el Santuari de Núria i l’estació del Cremallera, i l’Església dels Àngels i la de Bonanova de Barcelona.

El recinte de la Rogelio Rojo és un conjunt arquitectònic d’ús industrial construït en diferents èpoques: l’any 1917, anys 30, anys 50, anys 60 i 1973. La característica principal d’aquest edifici és la semblança amb les construccions fabrils de l’època, edificacions d’obres vista amb grans finestrals.

El volum principal del conjunt edificat té forma d’U i està format per dues naus de planta baixa (any 1917 i anys 30) i una nau de dues plantes (anys 50, 60 i any 1973). A més d’aquest volum principal existeixen també una sèrie d’edificis annexes a aquestes construccions que s’han anat afegint al llarg del temps.