aMasquefa

Pàgina principal >> Cartes al director >> La crisi econòmica: la meva anàlisi amb quatre tòpics

Contacte

Masquefa

General

Plànol del municipi

Episodi I

Fa uns anys, els millors financers del món, que treballen al carrer del Mur de Nova York (sí, Wall street, l'acudit, però, no es meu) varen tenir una idea "genial" per poder vendre més crèdits: " a la persona que sigui propietari d'una casa, l'hem de convèncer de que, amb la casa com a garantia, pot disposar de molts diners, l'hi donarem el crèdit que vulgui".

Aquest "genis" eren admirats, els seus bancs van aconseguir grans beneficis, i tots es van apuntar al carro. No sé com, d'això en van fer uns fons d'inversió.

Molts banquers d'arreu del món, persones molt ben pagades, perquè son uns grans analistes i surten a les millors portades de les revistes de més prestigi. Després de examinar aquests Fons d'inversió, decidiren comprar-ne de forma massiva. Aleshores, com que es venien, cada vegada es donaven més crèdits, sense mirar massa prim.

Molts estalviadors d'arreu del món, aconsellats pels directors de la oficina del costat de casa, confien els seus estalvis, perquè estan en "bones mans". Els "banquers" saben invertir ens uns fons de total garantia, deien.

Episodi II

Al nostre país, més limitat amb idees, els millors homes de negocis, van preferir invertir en un bé de primera necessitat: l'habitatge. Per fer-ho, necessitaren la complicitat del govern. La tesi podria ser: tu no facis habitatge, ja el farem nosaltres i et financem un quants ajuntaments. Aquí, però, també et donaven el crèdit sense mirar la casa, que feia de garantia, si veritablement valia aquells diners o no.

Episodi III

Rockefeller va dir: quan el meu xofer em diu que inverteixi a la borsa, jo venc totes les accions.

Aquí podríem dir: quan “el Pocero” és el millor creador d'habitatge a preus raonables, quelcom gros passarà.

(Els meus respectes per en Pocero, que ha demostrat ser un tiu llest)

Episodi IV

Gran quantitat dels propietaris, als que se’ls va convèncer de que agafessin crèdits (veure episodi I) truquen al banc per dir-los que no podran pagar el prestem. Suor freda. Es desmunta el castell de cartes.

Tenim la crisi econòmica.

Episodi V

La solució: cal donar diners al bancs per "reflotar-los"

Epíleg

Els mateixos financers, súper analistes, economistes, banquers, que:

1.- No varen saber veure que aquells fons d'inversió, eren només una bombolla.

2 - Que no es van preocupar de veure de que estaven fets, realment, aquells fons d'inversió.

3- Es dir, que per molts estudis que tenien, varen demostrar ser bastant incompetents.

Son ara als qui hem de confiar molts diners perquè ens treguin de la crisi?

Segur que si.

Ja en podem estar ben segurs.

Del que si estem segurs es de: