No hi vaig ser perquè no he vist clara la convocatòria des del començament per molt que cadascú li dones el caire que li convenia. No veia clar que el meu partit i el meu sindicat poguessin donar visibilitat a una dimensió social crítica amb les polítiques de retallades al estat del benestar dins el que es podia preveure com una “marabunta” independentista acrítica i penso que, en bona part, interessadament atiada. L'esquerra alternativa i el sindicalisme confederal català i la plataforma “Prou retallades” van ésser degudament invisibilitzats a la televisió amb l'excusa que amb la gernació de gent que hi havia era impossible arribar-hi; al parlament final, ni una referència a les retallades, als desnonaments....Al telenotícies de TV3 ja s'havia trobat solucions al principal problema de la independència catalana: amb qui jugarà el Barça? Pot continuar jugant a la lliga espanyola... o integrar-se a la francesa ....cap referència a com es podran pagar les pensions dels jubilats, les prestacions d'atur etz. etz.......Total que pensava que ens plantarien la bleda al clatell i així m'ho sembla.
Qui em coneix sap que em considero només català, que defenso el dret a l'autodeterminació dels pobles i les nacions (i per tant de Catalunya), però també sap que no soc nacionalista, al contrari, els problemes me'ls causen la dreta que s'embolcalla d'un o altre nacionalisme.
Es inqüestionable que Catalunya avança quan la democràcia avança a Espanya i ara son mals temps per a la poesia per tant el plantejament independentista es perillós i imprevisible en una Catalunya que no te sortida pròpia a la crisi econòmica i això ja ho va saber veure Macià al 1931 i ho va patir Companys per primera vegada al 1934. Fins hi tot la Comunitat Europea, que ens hauria de rescatar, tira pilotes fora, ¿algú es creu de debò que si no hi ha Pacte Fiscal el Regne d'Espanya s’empassarà una independència de forma pacifica? ¿de debò el milió i mig de manifestants son un milió i mig de segadors disposats a esmolar l'eina?.
Sincerament, ara i aquí, la meva independència personal passa per estar mes a prop dels miners d’Astúries i Lleó, dels treballadors andalusos, dels desnonats, dels que entren a les grans Superficies i a les oficines bancàries (i que IC-EUiA i CC.OO. i U.G.T. van intentar debades que tinguessin un lloc a la manifestació) que de CiU i l'actual ERCi us asseguro que faré mes pel poble de Catalunya el dia 15 de setembre a Madrid (¿us parlen els diaris del dia 15?) que l'11 de setembre.
Per tant intentem crear complicitats des de l'esquerra, des de la tradició de les esquerres catalanes històricament federalistes (res a veure amb el federalisme de per riure del PSOE ¡alerta!), i per a mi que aquest ha de ésser el camí. Suso de Toro escrivia a “El Pais” el 8-8-2010: “Cataluña, sin Estado o con él, es una nacionalidad europea, mientras Galicia está siendo desguazada como nacionalidad desde la propia Xunta siguiendo las consignas del españolismo centralista. Si los catalanes se van, ¿qué España nos espera a nosotros? Pero vivir bajo la ideología del nacionalismo cañí también será insoportable para muchas otras personas por toda España que no tolerarán retroceder a la época de pan, fútbol y toros. Una, grande y libre de catalanes, vascos y demás ralea. Catalanes, por favor, piénsenlo dos veces, unos los odian pero otros los necesitamos. Una España sin ustedes será definitivamente insoportable”. Des d'aquest punt de vista l’historiador Joaquim Coll ha dit que formar part d'Espanya no es una obligació, però la independència tampoc es una necessitat històrica, i jo ho comparteixo. ¡Ah! I el 15 de setembre tothom a Madrid. Ja que els diaris no en parlen ja us ho dic jo.
Martí Obiols Casanovas
|
Desembre
