El passat dia 16 de setembre, el Club Excursionista Anoia i l’Associació ALMA es traslladaren a la bauma de Can Solà, dins del terme municipal de El Bruc, per a passar la nit dormint al ras.

Amb la intenció col·laboradora i benèfica que el club excursionista de Masquefa es planteja cada any envers l’entitat que treballa per la inclusió al mon laboral de persones amb algun tipus de necessitat especial i amb la que es guarda una ferma amistat, aquest va organitzar, i per segon any consecutiu, un bivac vora la muntanya de Montserrat. El lloc triat aquest cop va ser la bauma de Can Solà, una de les més grans de Catalunya, amb 120 metres de llargada, 34 metres de fondària i 15 metres d’alt, oberta al peu d'un cingle enclotat a un torrent, que en aquest punt esdevé força feréstec, amb una vegetació exuberant d'arbres i lianes situada a l'exterior que dissimula, fins a cert punt, la gran boca allargassada de la bauma, tot conferint-li un aspecte ombrívol. A l'interior de la bauma existeix un tancat format per tres parets, on en altre temps hi guardarien el ramat.

Aquesta és una de les excursions més populars organitzades pel Club Excursionista Anoia on els participants no tenen límit d’edat, tant sigui per joventut com per vellesa. Aixì que el divers grup de participants partirien en cotxes particulars el dissabte dia 16 de setembre del local excursionista per a traslladar-se fins aquest llogaret de l’Anoia. Tot i que el camí a peu des d’ont es deixarien els cotxes solament duraria uns quinze minuts, una vegada descarregada la motxilla i realitzada una petita descoberta de l’indret, el grup partiria en direcció a la masia de Can Solà de la Bauma, indret que alberga privadament l’ermita de Sant Isidre fent impossible l’accés públic.

Ja a les fosques el grup retornà al lloc de pernoctació per a sopar una vegada justificat amb l’esforç de la caminada. Mentre els més joves s’anirien guardant dins els sacs de dormir i jugant amb els llums de les llanternes, els més grans conversarien entre cafès, carquinyolis i moscatell.

A l’endemà, poc a poc uns sortirien del sac i es prepararien l’esmorzar. Uns altres, allargarien al màxim el descans estroncat per la claror del nou dia. El silenci tardà en trencar-se mentre el grup anava gaudint de la tranquil·litat i la bellesa que oferia la bauma de Can Solà. El campament s’aixecà i el grup semblava trobar-se força bé, doncs els minuts passaven i no hi havia res més que les converses i la foto de grup que els retingués allà. Per fi, el grup començà carregar l’equipatge i a enfilar el camí cap amunt, doncs encara s’aprofitaria el matí per a traslladar-se a visitar un altre llogaret força pintoresc; Sant Pau de la Guàrdia. Des d’allà i mirant cap el nord s’observaria una vista fantàstica del Pirineu amb els seus cims principals ben emblanquinats. Molt més proper, una vista singular del massís de Montserrat. El grup passejà pels pocs metres de carrer amb els que compta aquest nucli però descobrí un paisatge i uns raconets curiosos i bonics, ben cuidats pels pocs habitants que hi viuen.

Però visitar Sant Pau de la Guàrdia no només comptaria amb el premi de la descoberta d’aquell llogaret, si no que l’organització era coneixedora d’un indret perfecte on es podria compartir un boníssim esmorzar de forquilla........ de forquilla, de seques amb botifarra, de costelletes a la brasa, d’una fusta d’embotits i d’un vi dolcet que ajudaria a fer més passador aquell àpat !!!  Sant Pau de la Guàrdia és creuat per varis senders (GR, PR, Camí de Sant Jaume, etc) i resulta molt visitat pel moviment ciclista. Albergats doncs a l’interior de El Celler de la Guàrdia, una masia del segle XVII i adaptada com a hotel rural, i amb la pressió olfactiva generada per la olor a brasa, els excursionistes no es van poder resistir a entaular-se i a deixar-se seduir per aquelles menges.

En acabar, el Club Excursionista Anoia lliurar integrament l’import de les quotes recaptades a la sortida a l’Associació ALMA com a aportació econòmica en benefici a la tasca social que aquesta entitat realitza.