L’excursió realitzada el passat dissabte a la presó natural de Busa organitzada pel Club Excursionista Anoia, regalà uns fantàstics paisatges a tots aquells que s’hi van voler sumar.

Dissabte passat, un grup d’excursionistes participants a l’excursió organitzada pel club masquefí, van poder visitar un indret ben curiós. Aquesta vegada, l’indret triat per l’entitat excursionista es tractava d’un llogaret situat dins la comarca del Solsonès, dins el terme municipal de Navès.  

La serra de Busa és una de les serres del Prepirineu situada al sud de la serra dels Bastets. Sembla inaccessible degut a les seves agrestes parets de formes montserratines. El punt més elevat és el Serrat de les Gralles amb el cim del Cogul (1.526 m). 
La serra de Busa forma un ampli altiplà, anomenat el pla de Busa, tallat per tots costats per altes cingleres. Aquest pla és una illa natural sobre dels penyals de la serra de Busa on destaca la presència de la casa Rial, única masia encara habitada de forma permanent i l'església parroquial de Sant Cristòfol. 
El Capolatell o la presó de Busa, s'utilitzava com a presó dels soldats napoleònics. La tradició afirma que, desesperats, morts de gana i fred, ja que la presó es troba a més de 1300 metres d'alçada hi havia presoners que es llençaven al buit amb el lema Mourir à Busa et resurgir à Paris (Morir a Busa i ressorgir a París). De totes maneres si no saltaven pel cingle morien de fam. La mola està formada per conglomerats montserratins i està clivellada per nombrosos avencs. En destaca un anomenat avenc del Capolatell amb una profunditat de 115 metres.

Amb el grup al complet, els excursionistes es traslladaren en cotxes particulars fins al municipi de Navès i posteriorment al coll d’Arques i al Grau de la Creu per arribar finalment al Pla del Rial, on s’iniciaria la caminada. El camí seria plàcid i tranquil, sense gaires desnivells a destacar llevat del que s’hauria de guanyar per arribar al Roc del Migdia i poder seguir la carena fins al Serrat del Cogul. Però abans d’això, el grup es dirigiria cap El Serradell passant per la masía d’El Rial i la Casa Vila. Seguint un camí molt marcat i fàcil, el grup guanyaria el mirador de la Creu del Capolat en molt poc temps. Allà s’obria un dels paisatges més bonics entre el Solsonès i el Beguedà. Des d’allà es podia observar el pic del Pedraforca i tota la cara sud de la serra del Cadí. Sota mateix dels seus peus tota la zona dels Tossals i un extrem del pantà de la Llosa del Cavall. A l’altre costat del pantà, i sota del Port del Compte i les seves pistes d’esquí, el municipi de Sant Llorenç de Morunys. Seguint el camí s’arribà al Capulat, un primer bloc de roca resseguit per una esquerda que feia imaginar la possibilitat d’haver-se de desprendre d’un moment a altre. Ara, el sender baixava notablement fins a una passarel·la, únic punt de pas possible entre el Capolat i el Capolatell, conegut també com la Presó de Busa. Aquest pas d’aproximadament uns quinze metres entre l’un i l’altre vessant era el que havia impedit que els presos francesos poguessin escapar d’aquesta zona de reclusió, ja que la resta de la roca eren espadats de parets de desenes de metres de caiguda. Una vegada traspassada la passarel·la, un es podia fer a la idea del perquè s’havia utilitzat aquell indret com a presó. Arribats a la punta del Capolatell (1314 mts), el paisatge es tornava excepcional i majestuós. Amb tot el massís del Port del Compte al davant, una bona extensió del pantà de la Llosa del Cavall i la magnifica vall de Lord amb el seu Santuari al capdamunt de la Mola de Lord, encara es podien observar a la llunyania les muntanyes del Montsec. Aquell era un bon lloc on dedicar una bona estona de relax, tranquil·litat, converses i entrepans. Abans però de reprendre el camí, calia fer l’obligada fotografia de grup.

Ara calia desfer el sender fins al mirador de la Creu del Capolat. Abans però, de nou es realitzaria el pas per la passarel·la, havent d’ajudar a un dels companys excursionistes que tenia un petit problema d’adaptació mental en posar les seves quatre potes canines a la reixada passarel·la. Encarant el desnivell més pronunciat de la jornada, el grup guanyaria el Roc del Migdia (1478 mts), baixant posteriorment per salvar la Canal de les Gralles i ascendir fins al punt més alt; el Serrat del Cogul (1526 mts). De nou relaxació, bocata, fotos.......

Des d’allà el grup dissenyar el camí de baixada fins al punt de partida. S’agafaria el senderet que baixava directe des de l’inici de la Canal de Casa Vila fins a retrobar el camí que seguirien fins a l’església de Sant Cristòfol, aprofitant també per visitar la font de l’Espedreguer. També s’ha de dir que tant a Sant Cristòfol com a la font, els excursionistes aprofitaren el temps al màxim per a fer relacions socials. D’aquest tipus de relacions se’n van fer tantes que fins i tot se’n van fer amb les vaques d’aquelles contrades, tot i que alguna d’elles, de social no en tenia gaire!!!

Ara solament calia socialitzar-se amb els cotxes i tornar cap a casa, però ves per on!!!  Ben segur que un d’ells havia socialitzat massa amb alguna d’aquelles vaques durant aquelles darreres hores i no responia a les carícies de la clau en el seu contacte. Així que, als excursionistes encara els quedava poc més d’una hora per seguir fent relacions socials entre ells mentre esperaven l’assistència automobilística. Més d’una hora d’acudits, bromes, cançons, recerca de mòbils perduts i altres tonteries que farien més portador el fred que anava arribant agafat de la ma amb la lluna. Per fi: final feliç. Uns Cacaolats calentets al Bar Avenida  de Cardona i traspàs de fotos per acabar una jornada plena de bons i nous amics i on la socialització i relacions humanes tornaven a engranar a la perfecció amb els paisatges espectaculars que ens ofereix la geografia del nostre bonic País.