Jornada molt variada la que es va poder viure a la darrera ascensió al cim del Pedraforca organitzada pel Club Excursionista Anoia el passat dia 18 de juny.

Diversos aspectes i incidents es van conjugar en la darrera ascensió a aquest mític massís on, per primera vegada es realitzaria per la vessant gosolana.

Els motius pel que el club masquefí va triar aquesta ruta son ben clars i incloem aquest raonament descrit en la publicació prèvia a la sortida.

Així que, el grup es plantà a Gósol decidit a fer cim i explorà aquesta ruta ja tradicional però nova pel club masquefí. Amb el que no es comptava era amb la forta calor que els va acompanyar durant tota la jornada. Aquell seria un dels dies més assolellats i calorosos del que portaríem d’any. Tampoc es comptava amb les grans diferències a nivell tècnic d’alguns dels participants. En principi, l’organització confiava plenament en que tots els components del grup serien capaços d’afrontar el gran desnivell a guanyar, més de 1000 metres, que exigia la via d’accés però la intensa calor va desgastar amb escreix a alguns dels caminants. Tot i això, tothom va aconseguir fer cim (2506mts) i això va comportar una forta injecció anímica. I és que el Pedraforca segueix resultant un fort atractiu muntanyenc.

A la baixada, la diferencia física entre els participants es va agreujar i el grup es va anar estirant. Al darrera, la baixada resultava complexa degut al desnivell. Al davant, tot semblava que la “clareta” s’escalfés. Fins i tot, el grup avançat va poder viure l’inici d’un incendi a vora uns 800 metres d’ells. Ells mateixos avisaren al 112 per a posar-los en avís del que estava succeint al barranc proper. El ritme dels excursionistes es va activar al màxim per poder realitzar un descens més ràpid i això va provocar un desajust en un dels punts de la cadena provocant que un dels participants prengués un desviament equivocat per la manca de senyalització sobre el terreny. Aquest fet no va comportar més mals de cap que el d’aquest excursionista, suficientment experimentat, que el d’haver de reconduir el seu camí amb una doble pressió al seu cap; la manca d’aigua i la direcció de les flames de l’incendi, les quals anirien en direcció contraria. Tot una aventura i una experiència a tenir en compte. La confluència entre el sender correcte i la riera van tornar a conformar el grup.

Els més endarrerits, acompanyats en tot moment per l’equip organitzatiu, també van poder posar a prova les seves capacitats, i és que el Pedraforca segueix sent un massís salvatge, d’alçada i arriscat per molt accessible que resulti, i més per aquells que no estan acostumats a moure’s a l’alta muntanya. No tot és salvar un desnivell per desprès explicar que has fet un cim o un altre! El clima i els seus canvis sobtats, el tipus de terreny, l’orientació, la forma física de cadascú, l’experiència, l’equipació, la solidaritat, el respecte a la natura... tot compta quan decideixes entrar en un massís com és el del Pedraforca.

ENHORABONA A TOTS PEL CIM ACONSEGUIT !!!