El Club Excursionista Anoia realitzà una fantàstica travessa per l'alt Ripollès unint Ulldeter amb el Santuari de Núria i fent nit a l'entranyable Refugi de Coma de Vaca.

La travessa es realitzà el passat mes de juliol, concretament els dies 9 i 10, tot i que no s'ha pogut publicar la seva crònica fins ara.

Activitat exigent, entretinguda, divertida i molt esperada pels seus participants ja que les inscripcions es van esgotar uns dies abans a ser publicada l'activitat per les xarxes socials, gràcies al bon seguiment que s'havia fet del calendari anual publicat al web de l'entitat i a la modalitat física del calendari de butxaca. La darrera vegada que s'havia plantejat aquesta travessa, va haver de ser variada una vegada iniciada degut a una imprevista tempesta elèctrica que va obligar a variar el seu traçat. Aquesta vegada però, tot va transcorre sobre el previst, partint prop del Refugi d'Ulldeter i guanyant el Coll de la Marrana com primer punt exigent. A partir d'aquí i amb el temps a favor, els excursionistes ascendiren al primer cim programat; el Gra de Fajol (2708mts), un cim preciós que ens mostra una visió espectacular de la Vall de Coma de Vaca i el Circ de Tirapits amb tots els seus cims i el Canigó ben a prop. Amb el Gra de Fajol encapçalant la llista, l'expedició va anar recorrent la carena enllaçant tot un seguit de cims: El Puig de Pastuira (2675mts), el Puig de Fontlletera (2575mts) fins arribar al Pic de Balandrau (2584mts), on un petit grup va decidir desviar-se en direcció al refugi abans d'arribar a fer cim. Aquesta darrera ascensió es va realitzar amb forta agilitat així com el seu descens. Cal destacar la trobada amb un masquefí i gran amic del Club Excursionista Anoia a dalt mateix del Fontlletera.

Arribats al Refugi de Coma de Vaca, llogaret molt aconsellable per passar la nit i amb un gran ambient muntanyenc, converses amb d'altres excursionistes, una dutxa, sopar i uns quants jocs de màgia oferts per un dels membres de l'expedició masquefina amanits amb una bona Ratafia!

A l'endemà, recuperats ja del dia anterior; esmorzar, preparació de motxilles, avituallament d'aigua, foto de grup davant el refugi i acomiadament entranyable amb el guarda i aquells companys amb els que es va poder compartir converses d'alçada.

Seguir el Camí dels Enginyers fins arribar al Santuari de Núria era un camí que la majoria dels excursionistes del grup ja coneixia però, que sempre resulta agradable tornar-lo a recórrer. Els seus trams de grimpada el fan molt especial i divertit, i les seves cascades i paisatge el fan ser d'una bellesa incomparable. Un imprevist en el calçat d'un dels integrants del grup, l'obligà a haver de cobrir aquest tram de la travessa amb un calçat no gaire adequat al terreny. Malgrat això, tot va acabar en una simple anècdota més per a explicar durant la sobretaula d'un sopar en algun altra refugi, en un calçat destrossat i en una riota simpàtica de la resta de components.

A Núria, visita al santuari amb cap a l'olla i tocada de campana, i primer cremallera cap a vall desprès d'una llarga i complicada adquisició on-line dels bitllets. Dinar al Bar Gusi i cap a casa.