Amb una climatologia immillorable, el Club Excursionista Anoia realitza la caminada per la serra de Prades sota un entorn totalment de tardor.

Caminada relaxada i amb un ambient força familiar el que es va poder viure aquest passat dissabte durant l’activitat organitzada pel club masquefí per les rodalies de la vila de Prades (Baix Camp), o també anomenada “la vila vermella” per la pedra sorrenca de color rogenc que caracteritza gran part de les seves cases.

El grup es completà al mateix punt de partida. Com ja és costum en totes les sortides d’aquest club, la jornada s’havia d’iniciar fent un cafè per poder partir amb el dipòsit ple però, Prades és Prades, i aquesta vegada venia en gana un entrepà calent o uns ous ferrats al Bar Restaurant DPrades, situat a la mateixa plaça Major. Encara no sabem si els entrepans eren de truita DE pernil o AMB pernil, però el grup no comptava amb la presència de Pompeu Fabra per aclarir-ho. El cas és que, fos el que fos, els entrepans estaven molt bons.

La caminada s’inicià prenent el carrer de Pau Picasso on desseguida s’arribà a la petita ermita de Sant Antoni. Els senderets, els corriols i els fantàstics boscos que envolten aquesta inigualable vila amanits amb la olor humida que deixen les pluges a la tardor van ser la tònica que acompanyaria als excursionistes durant tota la jornada.

Amb pas relaxat i tranquil, el grup avançava gaudint de l’entorn i de la companyia. Arribats a la també petita ermita de Sant Roc, la boira feia impossible poder observar el paisatge. Desseguida s’arribà a la bonica ermita de l’Abellera, situada sota una cova i la qual restava tancada. Una llàstima per als nostres excursionistes, ja que perdien l’oportunitat d’entrar a visitar una ermita datada l’any 1570, tot i que sembla ser que abans de l’actual ermita ja n’havia existit una allà mateix cap a l’any 1480, on s’hi mostra la imatge de la Verge de l’Abellera, una de les poquíssimes verges que apareixen amb el pit alletant al nen Jesús. Tot i que aquest llogaret és de fàcil accés pels cotxes, l’entorn es manté net i en perfecte estat, fins i tot les coves i baumes situades sota la paret de pedra que sustenta l’edificació. El corriol transcorre per un bosc espès i ric en vegetació on s’hi barregen roures, alzines, teixedes, grèvols i pins. També s’hi poden trobar castanyers i, si ens hi fixem bé, pomers i alguna prunera! Per això cal un caminar tranquil com el que portaven els excursionistes en qüestió!

Es passà per sota de la Roca dels Corbs i la Cova d’en Pere, un llogaret inimaginable de trobar. Una cova immensa on s’habilità per a guardar bestiar i, sens dubte, utilitzada com a habitatge. Unes grans roques amplien les estances al costat de la cova i on s’hi guarda un pessebre. A l’estona i desprès d’una ascensió ràpida, es guanya el punt més altiu de la ruta; el Tossal de la Baltasana, de 1201 metres d’alçada. Un bon lloc per a fer una aturada i dinar, malgrat el soroll d’un generador situat sota el repetidor que hi ha instal·lat en el mateix cim. El tossal resta confirmat per un eix geodèsic i una rosa dels vents de situació. Foto de grup i a seguir que ara tot seria baixada.

Durant el descens es transita per un torrent boscat de roures, Però aquest no és un bosc qualsevol, es tracta d’un bosc de roures rebolls. El roure reboll (Quercus pirenaica) és present en molts llocs de la península Ibèrica i, tot i que porta el nom de “pirenaica” no s’hi troben al Pirineu. A Catalunya només s’hi troba al Bosc de Poblet, incloent Prades. El millor que comporta aquest tipus de roure és la seva gran capacitat de rebrot quan se’l talla i això permet l’explotació forestal dels seus boscos. Els excursionistes jugaren amb el títol dels indicadors d’aquest bosc, joc que convidem des d’aquesta crònica a que els lectors també ho facin, intentant repetir tant sols tres vegades seguides aquest títol a la màxima rapidesa possible: “La Roureda del Roure Reboll”. Vinga, que és fàcil !!!

Els caminaires arriben al final de la ruta del tot satisfets. Però abans de prendre camí cap a casa seurien de nou al Bar DPrades per a fer un beure i tot seguit anar de compres al Corte Inglès de Prades, una botiga com les d’abans, d’aquelles que s’hi troba de tot! Millor dit, on la seva mestressa ho troba tot! La veritat és que la mestressa, la Maria Rosa Mariner, va atendre fantàsticament als excursionistes; no seria per a menys, ja que només un d’ells anava a comprar una ampolla d’Iris Vermut Dorado, envasat en ampolla de plàstic, i al final en va vendre set i deu quilos de patates de Prades, molt conegudes per la seva qualitat. Les excursions del Club Excursionista Anoia també van d’això, de fer promoció de llogarets i de productes autòctons, de fer conèixer aquests racons i de conèixer la seva gent. Aquesta és una bona manera de fer País.

Fins la propera!