El Club Excursionista Anoia clou un immillorable estiu guanyant el Puig de la Canal de Cristall (Cadí - 2583 mts) ascendint pel torrent que porta el mateix nom.

El passat dia 30 de juliol, el Club Excursionista Anoia aconseguí superar els més de 1000 metres de desnivell que comporta l’ascens des d’Estana fins a aquest puig ascendint per la vertical i pedregosa Canal de Cristall. El club masquefí ha hagut d’esperar uns quants anys en complir aquest objectiu degut a que sempre l’havia plantejat sobre calendari i, quan arribava la data proposada, la meteorologia ho havia impedit. Però aquesta vegada ha estat molt diferent i, per fi, s’ha pogut complir l’objectiu.

La jornada va començar fent un cafè a l’Hotel Bellavista de Bellver de Cerdanya i arribant fins al Coll de Pallers (Estana) on es van aparcar el cotxes sense cap complicació. El dia s’havia aixecat fred i ennuvolat, i la cresta que s’observava per damunt de les majestuoses parets que sempre mostra la serra del Cadí, es tornava encara més sinistra.

El sender començà ja en pujada en mig d’un bosc que cada vegada més accentuava la seva pendent. Els excursionistes arribaren a Prat del Cadí, una extensa clariana d’arbres situada a 1826 metres d’alçada, i on el grup realitzaria una aturada per a esmorzar. La pujada per la Canal de Cristall demanava anar ben carregats de gasolina. L’espectacular imatge de la serra des d’aquest prat no podia evitar que els caminaires es preparessin mentalment per a una ascensió dura i delicada. Els 700 metres que els separaven des de la base de la canal fins al seu coll superior resultaven d’una excepcional verticalitat, havent de salvar grans roques, pedres ballarines i tartera esmicolada. Caldria doncs proveir-se de cascs com a prevenció de que alguna d’aquestes pedres no caigués despresa per algun dels companys més avançats es l’ascensió. La pujada no decebria a cap excursionista i, per sort, cap imprevist per a esmentar. La ruta resultà molt llarga i ferregossa i, per fi, es guanyava l’altiplà de la Serra del Cadí. Ara només caldria transitar uns dos-cents metres fins al seu cim; el Puig de la Canal de Cristall, de 2583 metres. Cim ben treballat i ben guanyat.

S’acostaven núvols i el grup no es volgué entretenir gaire a les alçades. Es preveia una baixada llarga i, potser, més complicada que la pujada, així que de seguida la canal tornà a engolir-los dins del seu estret pas. El grup s’estira seguint cadascú el seu ritme de pas i no perdent de vista al company que el precedia. Arribats al bosc, els primers recuperaren força i aprofitaren per a fer una merescuda migdiada. Mentre, la resta anava arribant al mateix punt. A l’estona del descens, es sobrepassà el Prat del Cadí i a bon ritme s’arribà a l’aparcament de Coll de Pallers. Un dels components del grup que havia estat repetint una vegada i una altra que les “clares” que es prenguessin a l’arribada anirien a càrrec d’ell, tragué una caixa de “Porexpan” de dins el seu cotxe on hi portava un bon grapat de clares ben congelades! Sens dubte, l’excursionista previngut, complia la seva promesa aconseguint el delit de tots els seus companys.

Desprès d’això, que més es pot explicar que pugui sorprendre al lector? Doncs no gaire més!

Objectiu aconseguit per part del Club Excursionista Anoia en ascendir la Canal de Cristall, una ascensió d’aquelles que no s’oblidaran, com no s’oblidarà tampoc aquella “clareta” a peu de camí encara amb les soles de les botes calentes desprès d’una baixada molt treballada.