El Port del Compte, el riu Cardener i el seu naixement, l’embassament de la Llosa del Cavall, Sant Llorenç de Morunys, el Santuari de la Mare de Déu de Lord i la seva vall, els nuclis de La Coma i La Pedra... i podríem seguir anomenant desenes de llogarets que es concentren en un territori reduït del nostre País Petit. Tot i que el Club Excursionista Anoia realitzà un tastet d’alguns d’aquests espais fantàstics del Berguedà, això els portà tota una jornada en la que va pesar la forta calor, fent un final de camí xafogós.

No només es troben indrets curiosos per les muntanyes que envolten Sant Llorenç de Morunys, si no que la mateixa plaça de Sant Francesc d’aquesta bonica població també t’ofereix establiments ben curiosos. Per a fer el primer cafè abans d’iniciar la caminada, els excursionistes van seure a la terrassa que ofereix aquesta placeta. Fins aquí tot fantàstic però superable, ja que el Forn de la Vall i el de Cal Pascuet, i el bar Cal Martinu i el del Celler, situats un al costat de l’altre, entre ells es reparteixen la clientela! Mentre un fa els cafès, l’altre ofereix entrepans i l’altre una coca de forner boníssima!!! Oi que el lloc resulta ben curiós? Doncs els caminaires inicien la ruta amb alegria!

Sant Llorenç de Morunys, l’Ermita de Sant Serni de Grau amb la imatge de Sant Bernat com a patró dels excursionistes, el Santuari de Lord, el Grau de Sallord, les Balmes del Berger, el Mirador Josep Cases... ruta perdedora en molts trams amb el fet afegit d’una exagerada calor a primera hora de la tarda que tornava la caminada xafogosa i pesada on la compartició d’aigua entre els membres del grup va resultar importantíssima, per als membres humans i també pels canins. Però el llogaret salvador va arribar quan faltaven trenta minuts per arribar al final; la Font de Sant Isidre va ser el deliri de tots. Refrescada majestuosa i recuperació de temperatura corporal.

Sens dubte, la Vall de Lord és un indret on val la pena perdre’s uns quants dies.