DONAR-SE ÉS HAVER REBUT ABANS

El fet que hi hagi esperit de voluntarietat i desig de servir al proïsme és una cosa molt bona. Així i tot, permeteu-me que faci un possible discerniment per tal que l'interès per ajudar als altres no sigui una trampa tant pels que tenen bona voluntat d'oferir-se com pels que reben el suport dels voluntaris.
Amb el mot "trampa" vull dir que, tant els que donen com els que reben ho poden fer per necessitat d'afecte o de recolzament; d'intimitat o de reconeixement. Si és així tant uns, com els altres, hi perden, perquè no hi ha una actitud de despreniment, més bé, en el fons, hi ha una conducta de conveniència.
Per un bon servei de voluntarietat cal que el voluntari estigui obert a conèixer-se a ell mateix a partir d'una bona sana autoestima i no esperar la recompensa del qui ell serveix.
Una reflexió d'Henry Nouwen ens pot ajudar a completar aquesta ressenya: "No pots donar-te als altres si tu en primer lloc no et posseeixes, i sols pots posseir-te de bon de veres si t'han rebut íntegrament amb un amor incondicional... Sols quan et saps incondicionalment estimat, és a dir, totalment acceptat per Déu, pots donar el que vulguis amb ple sentit de gratuïtat. Donar sense desitjar rebre res a canvi és confiar que l'únic que t'estima incondicionalment socorrerà totes les teves necessitats"
Crec que des d'aquest procediment podem ser persones agraïdes i lliures per estimar i servir.

Autor: Onofre Torres