ATRAIENT-ME A MI, ATRAIEU LES ÀNIMES QUE ESTIMO!

Només em cal posar els ulls en el sant Evangeli; i de seguida respiro la fragància de la vida de Jesús i sé cap a quin costat haig de córrer... No em llanço al primer lloc, sinó al darrer; (...) però sobretot imito la conducta de la Magdalena; la seva sorprenent o, més ben dit, la seva amorosa audàcia que encisa el cor de Jesús sedueix el meu” (Ms C 36v)
Atraient-me a mi, atraieu les ànimes que estimo! (...) Igual que un torrent que, en llançar-se impetuosament a l’oceà, arrossega darrere d’ell tot el que troba al seu pas, així mateix, Jesús meu, l’ànima que se submergeix en l’oceà sense ribes del vostre amor, atreu ella tots els tresors que posseeix... Senyor, vós ho sabeu, no tinc altres tresors que les ànimes que us heu complagut a unir a la meva; (...) Més d’un vespre m’ha de veure encara cantar en l’exili les vostres misericòrdies; però, a la fi, també vindrà per a mi la darrera nit; aleshores voldria poder dir-vos, oh Déu meu: «Us he glorificat sobre la terra; he complert l’obra que m’heu donat per fer; he fet conèixer el vostre nom a aquells que m’heu donat: eren vostres i me’ls heu donats. I ara saben que tot allò que m’heu donat ve de vós, perquè els he comunicat les paraules que vós m’heu comunicat, i ells les han rebudes i han cregut que vós m’heu enviada (en femení, a l’original francès). (...) Pare meu, desitjo que allà on seré, aquells que m’heu donat hi siguin amb mi, i que el món conegui que vós els heu estimats com m’heu estimat a mi mateixa” (en femení, a l’original francès) (cf. Jn 17, 4-24; Ms C 34r-v).

Dels escrits de Teresa de l’infant Jesús