Senyors,

em dirigeixo a vostès per fer-los pública la meva queixa contra ExpoZaragoza 2008. Sóc una persona que pateix una discapacitat la qual provoca que m'hagi de desplaçar en cadira de rodes. Dimecres 20 d'agost de 2008 vaig decidir assistir a ExpoZaragoza 2008 amb la meva mare i 2 persones més.

Prèviament m'havia estat informant de quines eren les facilitats de que disposem les persones amb qualsevol tipus de minusvalidesa i quan vaig arribar al recinte vaig comprovar que tot el que m'havien dit era mentida. Del primer que em vaig informar va ser que una persona amb una minusvalia amb grau 65% o superior, gaudia d'un 25% de descompte en adquirir l'entrada i l'acompanyant la tenia gratuïta. Quan vaig arribar a les taquilles de la Expo per comprar les meves entrades em van demanar el document on consta el meu grau de disminució. No el portava, doncs ningú m'havia informat que havia d'ensenyar l'esmentat document. La meva acompanyant va haver de pagar l'entrada normal. Sembla ser que veient-me en la cadira de rodes no era prova suficient de que patia mes del 65% de minusvalia, de fet tinc un 84% reconegut. Però aquest incident no va ser el pitjor.

Durant el matí, després d'haver aconseguit les entrades pagant com qualsevol espanyol de carrer, no vaig tenir cap problema fins després de dinar. Cap a les 16.30 hores necessitava canviar-me, ja que havia de passar 20 hores fora de casa meva. Em vaig adreçar al que ells anomenen "Centro de Ayuda al Discapacitado?"(CAD),  jo mes aviat l'anomenaria "Centro de Denegación de Ayuda al Discapacitado". Vaig anar creient, com m'havien informat, que disposaven de lliteres on poder-me estirar, en lloc d'això em van oferir un sofà articulat on era impossible canviar-me degut a la seva forma i dimensions. Aleshores em van  proporcionar una grua per poder-me desplaçar al terra, això sí, desmuntada, ells me la facilitaven, però el meu acompanyant i jo ens havíem d'espavilar. Es van negar a muntar-la o si més no explicar-nos com funcionava. Aleshores vaig demanar que com a mínim ajudessin a la meva mare a estirar-me a terra com havíem fet altres vegades per falta de recursos, també s'hi van negar dient que no estaven preparats per oferir aquest tipus d'ajuda, la qual havíem rebut moltes vegades a qualsevol lloc i de qualsevol persona amb una mica de voluntat i sense experiència. Allà hi havien 3 nois i 2 noies de la Creu Roja asseguts en un sofà, a part del personal del centre. La resposta de tots va ser que aquella no era la seva feina. La solució va ser que la meva mare amb l'ajuda de les dues senyores grans que ens acompanyaven em van estirar al terra i aixecar novament per col·locar-me a la cadira.

La meva pregunta és: són realment els responsables qui prohibeixen aquestes persones realitzar les ajudes com contràriament informen? o bé es tracta de poca solidaritat, humanitat i voluntat per part del personal?

Demanaria que no menteixin més o que contractin a gent especialitzada o simplement veritables voluntaris.

Carles Arús Castañer