Ara voldria ser una mica políticament incorrecte i defensar una gent a qui els nous representants del progressisme més radical consideren uns vividors i uns aprofitats, em refereixo als creadors i els artistes.

Els creadors culturals s'han convertit en una mena de bèstia negra, uns degenerats i uns depredadors sense escrúpols, perquè? Doncs perquè d'un temps a aquesta banda demanen guanyar per la feina que fan, ja sigui escrivint, actuant, dirigint, pintant, interpretant música, composar....

Tota aquesta gent, escriptors, actors, directors de cinema, músics.... ara es troben que per caprici d'uns senyors que consideren que la cultura ha de ser gratuïta, també consideren que la obligació dels creadors culturals es proporcionar-los entreteniment (res de cultura) perquè ells es puguin estar ben escarxofat al sofà o al davant de la pantalla de l'ordinador.

Així, els ideòlegs polítics d'aquesta tendència cap al menyspreu artístic “per se”no dubten en insultar i difamar a la gent que es suposa que els ha de proporcionar aquests divertiments i ho fan de la manera més mesquina que troben: amb mentides i amb suposicions que donen com a veritats més absolutes.

A veure: quan costa escriure un llibre?, quants mesos o anys hi ha de treballar per acabar-lo? Quant de temps ha d'esperar perquè surti al mercat? (si surt), a més mentre escrius no veus ni un duro, ja que es cobra per feina acabada.

Quant costa tirar endavant un film? Quant li costa a un guionista escriure, moure i que li acceptin el guió? Quan li costa al director que creu en aquest guió trobar una companyia productora que accedeixi a respaldar el projecte? I quant li costa a la productora buscar les fonts de financiació i a més trobar el vist i plau de les administracions pertinents? Quant costen els actors, directors de fotografia, caps de so, directors artístics, foquistes, regidors, atrezzo, maquinària, músics, montadors, editors...? quant costa de temps en la vida de les persones implicades?.

Quan un guionista escriu un guió no veu ni un duro, encara que sigui un encàrrec i cada dia hagi d'anar a la productora a escriure i entregar un un plaç determitat la feina, el director no cobra mentre prepara el film, busca exteriors, fa tractes amb els productors, es reuneix amb els il•luminadors, els actors, planifica el rodatge... el director es pot passar un bon parell o tres d'anys treballant per un film i no veure'n ni cinc fins anys més tard encara, i alguns consideren que els directors i guionistes son poca cosa més que vividors!!!

Quant li costa a un músic composar, aprendre a tocar un instrument, trobar i llogar un local, que quan el contractin pugui estar segur de que cobrarà, això si no li fan pagar per fer servir l'equip de so, i quan trigarà a poder gravar un disc? I moure'l? I el temps de gravar el disc? Que no es entrar amb una guitarra i rascar les cordes.

Doncs be, segons els senyors progressistes radicals amics del sofà, això no costa gens ni mica, tot això s'ha de fer per amor a l'art, al cap i a la fi a ells la feina dels altres no els importa perquè per ells la cultura i l'art no es més que una cosa que es consumeix, una cosa de usar i tirar i esperar el més nou del moment.

Tots aquests que estan tant a favor de la pirateria i que detesten tant als autors: quants cops han assaborit tranquil•lament una simfonia?, han rellegit algun cop algun llibre? Han gaudit d'un bon poema? S'han fixat en els detalls d'un quadre? Tenen algun film preferit que han vist més de deu vegades?, saben que es la escultura?.

Realment treuen algun plaer de tot el que llegeixen, veuen i senten? O simplement llegeixen, veuen i senten, o obliden i apa a un altre cosa, que això de la cultura es per els fracassats.

Si suposo que pensen que qualsevol esforç intel•lectual o físic es cosa de fracassats, al cap i a la fi vivim en una societat que ensenya a menysprear la intel•ligència i l'esforç i ressalta simplement allò cridaner i groller, les coses fetes sense gràcia i els monuments a la estupidesa.

Els ideòlegs de la pirateria s'han criat així, no es baixen pel•lícules perquè realment els agrada el cinema, de fet sembla que simplement vulguin amassar continguts, no es baixen música perquè realment els agrada la música, per que si realment els agradés la tindrien en un format que no es deteriorés tant com el format digital, un format massa inestable i la veritat, massa efímer, en que moltes dades guardades es perden amb massa facilitat i no permet donar al producte el seu veritable valor, un valor que més enllà dels diners es treball, patir, suar, decepcions... es la feina del autor.

Però una feina que sembla que ja ningú valora ja que es diria que alguns pensin que fer un film, escriure un llibre, pintar un quadre, composar i interpretar una peça musical, actuar... es una cosa creix amb la humitat i que els que ho fan possible estiguin obligats, per caprici d'alguns, a viure del aire.