A uns i altres, PSOE i PP els hem d’agrair els esforços per ensorrar el país; els primers però tenien el costum de ‘repartir’ algunes rampoines, principalment als ‘seus territoris’ , i en una mínima part a les persones que ho necessitaven. Els segons s’ho reparteixen – pel que sembla entre ells. Escoltava a la Presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre i Gil de Biedma, comtessa de Murillo i gran d'Espanya ( Madrid ; 3 gener de 1952 ); - per la seva peculiar manera de comunicar l’associo sempre amb les ‘matrones’ que gestionaven el Servei Social, en els ‘ anys foscos’; i més enllà de les històries truculentes que la vinculen a la corrupció i el nepotisme, és una persona que no m’inspira confiança-. Una gran part dels problemes d’Espanya, que inclouen imagino la desviació injustificada del dèficit de la ‘seva’ comunitat autònoma, s’arreglarien amb la celebració a porta tancada del partit de futbol on es ventilarà la copa del Rei. L’Alicia Sánchez-Camacho Pérez (Barcelona, 22 d'abril de 1967) , Presidenta Regional del PP, amb el seu posat hieràtic, i la forma imperativa de comunicar, en fa venir a la memòria els oficials de las SS alemanyes, i els horrors que van provocar. Una i altra, defensen – segons entén la gent senzilla – que per sortir de la crisis, cal desfer el sistema públic de salut, el d’educació , i les minses ajudes socials que el sistema destinava a les persones discapacitades, a la gent gran, i a les persones sense recursos. És certament un paper poc galdós, que li ‘surt natural’ a la comtessa de Murillo, però que a la senyora Sánchez-Camacho Pérez , li ha de costar un cert esforç- ho suposem atesa l’adscripció social d’una i altra- . Molts ciutadans estan al límit; son tots els que no van tenir ocasió de participar de ‘la festa’, i veuen primer amb sorpresa, desprès amb desesperació i un odi creixent, que el sistema ha decidit que siguin ells qui en pagui les despeses. Deia la saviesa ‘qui sembra vents, recull tempestats’; això els Portadors de Pobresa, ho haurien de tenir molt present, perquè malgrat no ser-ne conscient ‘a cada porc li arriba el seu Sant Martí ‘.
|