Una assolellada jornada acompanya al Club Excursionista Anoia a coronar un Pedraforca molt especial

El Club Excursionista Anoia corona el cim del Pedraforca (2506mts) en una jornada ben assolellada. Aquest no era un Pedraforca més, si no un Pedraforca destinat principalment a aquelles persones que tinguessin algun dubte en les seves possibilitats per aconseguir una fita d’aquestes característiques i el Club Excursionista Anoia posava al seu abast la possibilitat d’aconseguir-ho.

El club masquefí plantejà des de bon principi una jornada llarga i tranquil·la per assolir aquest objectiu facilitant així l’èxit de la sortida. Sortint a les sis del matí des del local excursionista i complimentant la totalitat del grup a la vila de Sallent, punt de trobada amb la resta de participants arribats d’altres indrets, aquests es traslladaren a la comarca del Berguedà, concretament a la població de Saldes, on es troba enclavat aquest massís tant impressionant i identitari de la nostra terra. Desprès de fer un cafè, el grup es disposà a iniciar l’ascensió des de l’aparcament situat prop el mirador de Gresolet.  Als quinze minuts ja s’havia guanyat el punt on està situat el refugi Lluís Estasen. A partir d’aquí la pujada ja no s’acabaria fins a culminar el cim. Mentre, els boscos acompanyarien al grup i a la gran multitud de persones que s’havien apropat al massís per intentar aconseguir el mateix objectiu. També s’observarien varis canvis en les marques pintades als arbres i pedres indicant la ruta tradicional al cim amb altres marques afegides que en alguns moments confonien als caminants; la de la cursa trail nocturna, la de Pedraforca 380º,..... Sobradament, el massís es veu altament degradat. Ja no només per aquestes rutes i curses de muntanya, culpables en contradir la necessitat de regeneració del terreny del massís amb la de potenciar el turisme al mateix temps, si no també amb l’accés incontrolat d’excursionistes i persones que s’aventuren a fer cim amb la inconsciència i desinformació de la realitat i la seguretat. Però bé, més que una muntanya, el Pedraforca se sembla cada dia més a Les Rambles de Barcelona. És una llàstima que les entitats i administracions implicades no facin res al respecte per a controlar aquest accés massiu, tot i haver efectuat una acció insuficient en el tram de baixada per la enforcadura dirigint als excursionistes per un tram assenyalat, tot i que encara es poden trobar brètols baixant pel dret i acabant de malmetre el poc que resisteix.

Però els nostres excursionistes, aliens a aquest fet, encaraven la pujada cap en cim desprès realitzar l’aturada obligada al coll del Verdet i de sobrepassar la primera i divertida grimpada del matí. Amb el cim a la vista encara els hi quedaven un parell de grimpades per coronar el pollegó superior, les quals van superar amb nota i per fi celebraren plegats l’arribada al cim del Pedraforca (2506 mts).

Aquells van ser moments per les abraçades i felicitacions, l’entrepà, fotografies, paisatges i per gaudir de la satisfacció personal i interior de cadascú, tant la dels novells com la dels bragats en el Pedraforca. També va haver temps per a saludar a un vell company masquefí que arribà al cim durant el temps que el grup hi va estar.

La baixada es va realitzar per l’enforcadura i complint amb el traçat marcat per a no degradar la muntanya. Relliscades, caigudes, emprenyades, tacos i rialles. Que seria de la tartera del Pedraforca sense tots aquests motius? Cansat ja, el grup arribava de nou al refugi i d’allà al cotxe. Unes claretes a Saldes mentre es pesaven les fotografies els uns als altres.

Al final, nous amics i abraçades. Acomiadaments a l’aparcament de Saldes i, com sempre, l’energia i les bones vibracions del Pedraforca feien pensar en que aquell grup de persones estarien unides d’alguna manera molt especial en el futur. I és que el Pedraforca sempre ha estat una muntanya màgica.