L’Elefant, el Cap de Mort i l’Albarda Castellana; el Club Excursionista Anoia ascendeix a tres agulles montserratines per a iniciar la seva activitat del 2019

El Club Excursionista Anoia realitzà la seva primera sortida de l’any. El club masquefí ascendí a tres agulles montserratines en la seva primera sortida, estrenant d’aquesta manera un calendari que conté un bon grapat d’activitats fins al proper mes de desembre. Aquest calendari es pot consultar en la web de l’entitat http://www.amasquefa.com/html2/public/entitats?id=120&showContent=SECCIONS&content=26929

El nombrós grup de participants, l’entretingut accés a alguna de les agulles proposades i la distesa jornada que comportà el bon ambient entre els participants, va fer que l’organització plantegés de reduir el principal objectiu de realitzar quatre agulles a tres degut a l’horari cobert durant la realització de l’activitat. És ben cert també, que el fred i el vent no va impedir de dedicar tot el temps necessari a l’observació del paisatge i en perdre’s en alguns dels llogarets per on transcorria la ruta.

Primer a Masquefa, desprès a El Bruc i finalment al mateix aparcament proper al Monestir de Montserrat, el grup es completava i es realitzava el primer cafè matutí. La jornada s’inicià freda però amb ganes de caminar pel massís de Montserrat. L’objectiu seria completar l’accés a quatre agulles de la muntanya: l’Elefant (1156mts), el Cap de Mort (1104mts), l’Albarda Castellana (1177mts) i la de Sant Jeroni (1236mts), tot i que aquesta darrera seria la triada a descartar. Ascendint ràpidament pel camí anomenat com a Les Escales dels Pobres, el grup  guanyar el Pas dels Francesos i arribar fins a la Plaça de Santa Anna, propera a l’ermita que li dona el nom. Desprès d’una petita aturada obligada posterior a la forta pujada, els excursionistes giraren a la dreta per arribar a la Miranda del Ermitans i iniciar la pujada cap a Sant Benet i el coll de Sant Salvador on es poder visitar la seva ermita. Als pocs metres d’allà, el grup començar  la recerca de la primera fita: l’Elefant. Per arribar fins allà cal salvar un bon desnivell i un pas molt estret que exigeix una estona i planificació del grup. Elefant aconseguit i foto de grup. Descens i de nou al camí. El passeig per la Serra de Les Lluernes resulta agradable i el grup pot observar el punt guanyat anteriorment al mateix temps que s’endinsa per la part més interior i intima del massís. Arribats a la vora del Cap de Mort, el grup es tornà a dividir com ja havia ocorregut en l’anterior agulla. Mentre uns pujaven els altres es quedarien a la base d’aquesta. De nou, una forta pendent els duria fins al capdamunt del Serrat de les Onze. El fort vent faria baixar els excursionistes a la poca estona. Grup complet de nou i a pel proper objectiu. Trobat el camí de Sant Jeroni, el grup remunta aquest sender fins al punt on un senyal vertical assenyala la direcció cap a Collbató. En aquesta cruïlla el grup es separà fruit de diversos contratemps físics. El més nombrós assolirà l’agulla de l’Albarda Castellana i l’altre iniciarà el retorn cap el lloc de partida. I així va ser. L’Albarda s’assoleix desprès de salvar una grimpada per una corda i el grup principal arriba els tres punts altius de l’agulla. Foto de grup sota un vent gèlid i els excursionistes inicien la tornada ràpidament.

De nou a l’aparcament, el grup s’acomiada fins la propera sortida. Malgrat els inconvenients d’integritat física d’alguns participants, l’activitat ha transcorregut sense grans imprevistos.

Aquest ha estat l’inici d’un any que promet molta muntanya.