(1a. Part) – Fantàstica xerrada oferta per Pol Makuri i Albert Cogul, i homenatge a Sergi Mingote en el cap de setmana inclusiu organitzat pel Club Excursionista Anoia dins del Programa disCAPACITATS A LA MUNTANYA

Missatge ple d’optimisme ofert pels dos convidats a la xerrada del passat dissabte dia 21 de maig a la sala d’actes del CTC de Masquefa en el cap de setmana inclusiu organitzat pel Club Excursionista Anoia dins del Programa disCAPACITATS A LA MUNTANYA.

Pol Makuri, atleta paralímpic en els darrers Jocs Olímpics d’hivern celebrats a Pequín, esquiador i corredor de les més exigents curses de muntanya feu un extens resum a la seva trajectòria esportiva, la qual l’ha dut a reivindicar l’accessibilitat de les persones amb algun tipus de discapacitat a l’esport d’elit. La seva hemiparèsia l’ha obligat a portar una vida d’esforç i sacrificis fins aconseguir els seus somnis.

Albert Cogul, polifacètic en l’esport, escalador i enamorat de la vida, de la natura i dels seus amics. Un accident mentre feia parapent el va obligar a seure a una cadira de rodes. Només sis anys desprès i amb constància i l’estima als seus fills i a la vida, ha aconseguit tornar a practicar el parapent.

Interessant la xerrada amb la que es va iniciar el cap de setmana inclusiu a Masquefa i amb la que els assistents hi van mostrar un gran interès. Abans, però, de que Makuri i Cogul iniciessin la seva intervenció es projectà el reportatge 6x8000 de Sergi Mingote, on l’alpinista de Parets mostrava la seva part més altruista i solidaria dins del seu projecte en poder assolir sis cims de més de vuit mil metres en un any, i on cada un dels cims restava lligat a un projecte inclusiu. Mingote va morir el dia 16 de gener de 2021 durant l’intent d’assolir el K2, justament quan havia comunicat la seva intenció de participar en aquest cap de setmana a Masquefa. A Sergi Mingote també l’unien altres projectes amb Pol Makuri i Albert Cogul, ponents en aquesta xerrada, així com al mateix Club Excursionista Anoia. Per això, el club masquefí no volia perdre aquesta ocasió per a retre-li un homenatge i projectar unes diapositives en un silenci total, trencat només per un fort i sentit aplaudiment de la sala al finalitzar.

Seguidament es va iniciar la intervenció de Pol Makuri acompanyada d’imatges i explicacions. El públic, totalment abocat als interessants comentaris d’en Pol, realitzà amb plena llibertat dialèctica diverses preguntes que van ser respostes i clarament explicades pel ponent sense cap tipus de censura. En quant a la intervenció de l’Albert Cogul, sens dubte resultà del tot optimista. L’evolució que ha tingut l’Albert en els només sis anys que el separen del seu accident no posen cap dubte de la visió i gran superació per la que ha hagut de passar per arribar a realitzar l’activitat que actualment està desenvolupant. Tan Pol Makuri com Albert Cogul van embadalir a tot el públic que sortí molt satisfet de la xerrada.

Emplaçats a la caminada de l’endemà diumenge, la jornada s’acabà amb un sopar d’entrepà al Bar El Casal.