L’ESGLÉSIA COM UNA NAU; TOTS HI SOM EMBARCATS

La imatge de la nau per representar l’Església és molt antiga. Arrenca del mateix text de l’evangeli. Jesús fa servir més d’un cop una barca com si fos la càtedra d’un predicador. Ell es movia entre pescadors del llac de Genesaret –el mar de Galilea. I no sols hi predicava, sinó que acabada la prèdica convidava els deixebles a navegar llac endins per pescar. Navegaven plegats, ells experts en l’art de la navegació i de la pesca, i Jesús el Mestre de la paraula i pedagog de la fortalesa, de la fe esperançada i de la lluita contra totes les tempestes i temperis. Fou l’home de la gran confiança –l’esperança insubornable -, tant per ell com a l’hora de comunicar-la als seus.
En la barca de Jesús, la barca de Pere, l’Església, tots hi som convidats a pujar-hi i a navegar sense por pel mar de la vida i del món. Hi som tots. Hauríem de ser-hi tots, que per voluntat de Jesús ningú n’és exclòs, l’Església no és cal flota de naus més o menys importants
Al llac de Galilea, la barca que usava Jesús era de Pere i Andreu compartida pels seus socis Jaume i Joan. La barca de l’Església és també única, compartida per tots els batejats. I entre els seus tripulants no hi ha categories de primera, segona, tercera o de simples tolerats a coberta: tots hi som en la única classe possible, fills de Déu amb el Fill, redimits –embarcats- per ell i amb ell. El que sí que s’hi dóna és diversitat de carismes i de serveis, tot adreçat al bon curs de la navegació i dels seus tripulants.
Per això cal que entre tots, cadascú al seu lloc, sigui i se senti responsable del seu servei i que l’acompleixi amb la màxima competència possible. És la responsabilitat elevada a coresponsabilitat. Hi som tots, cal que hi treballem tots, perquè ens hi va la sort o la desgràcia de tots. Jesús, el gran conductor de la nau de la redempció, ens va al davant i ens dóna l’exemple suprem de la tasca que s’ha de fer per a la salvació de tots. Està sempre al seu lloc per a benefici de la comunitat.
La nau-Església compta amb tots els elements necessaris de cara a la navegació que ha de fer. És l’Esperit qui li els hi proporciona en cada època, cada moment. Cal però que els embarcats en aquesta aventura en tinguin consciència els coneguin i sense por se’n serveixin en bé de tots. Jesús ens adverteix que per més tempestats que es desencadenin en el mar del món, la nau-Església no sucumbirà. Però això vol dir que no hagi de fer tot el rumb lliure de sotragades, de mareigs dels seus tripulants. La seguretat que la nau-Església arribi a port és total, malgrat els contratemps, que han estat, són i seran.
Cal que tots els tripulants es mantinguin ferms i treballin de valent en bé de tots. Que ningú no se senti dispensat de la seva missió ni la carregui sobre els altres. La nau és vella, antiga de segles, però resisteix i resistirà, l’Esperit en dóna garantia, per més que fins i tot dintre la nau hi pugui haver qui es dediqui a fer-hi forats.
Escoltem el que ens diu Jesús a tots els embarcats: no sigueu covards, tingueu fe.

Josep Maria Aragonès.