L’eucaristia és el memorial del lliurament de Jesús. I és el memorial de la seva mort i de la seva victòria sobre la mort. L’amor ha vençut. I l’amor venç també en la història. Encara que calgui passar per moltes proves, al final venç. I també venç, certament, en la presència de Déu.
L’eucaristia és el sagrament de la Pasqua de Jesús, celebrat en l’Església, en cada comunitat. D’aquesta manera, tots entrem en el dinamisme pasqual de Jesús. Jesús va celebrar la pasqua ritual jueva amb els seus deixebles. I, en aquest marc salvífic, aprenem tantes coses de la riquesa que tenim els cristians! Hi tenim el Crist com a font. Entrem en l’hora de Jesús, amb paraules del Sant Pare. Déu ens ha donat la gràcia d’entrar-hi a través de la paraula, del poder sagrat de la Consagració. Ell ens arrossega amb la força del seu esperit. I així ens fa servidors del Regne de Déu.
L’eucaristia és la Pasqua que fem amb Jesús. Ell ens ajuda, ens acompanya perquè fem la Pasqua en la nostra vida, en la nostra vida com a persones, com a ciutadans del món, com a comunitat. També nosaltres, a l’eucaristia, passem d’aquest món al Pare. L’eucaristia és com assaborir per endavant la Pasqua del cel. A l’eucaristia, tenint en compte el rerafons de l’alliberament d’Egipte, d’aquesta celebració del jueus, que era memorial per a les generacions futures, també nosaltres passem de l’esclavatge a la llibertat. No és fàcil ser lliures, és un gran repte conquerir diàriament la llibertat.
L’eucaristia és un ferment d’alliberament, passem de les tenebres a la llum, una imatge preciosa del que és el misteri de Déu en la vida de les persones, Déu ens il·lumina. La fe és una il·luminació.

Ricardo Blazquez, Bisbe de Bilbao.