Tot i les amenaces dels serveis de meteorologia i la gotellada que queia en el moment de la sortida de Masquefa, el dissabte dia 12, a les 18 h, partien del local del Club Excursionista, cinc membres d’aquest Club per arribar a la Cova de l’Arcada i fer nit allà mateix.
Deixant el cotxe a les proximitats del Mas Grau i per damunt de la Plana Llarga, dins el terme d’El Bruc, els caminants es decideixen a agafar el camí que porta el mateix nom que la Cova (Camí de la Cova de l’Arcada). Tot i que en el mapa, aquest camí, està assenyalat com a principal per arribar a la Cova, els components del grup van haver de salvar una ruta molt bruta de vegetació i, en algun tram, inventar-se un camí inexistent per poder arribar al seu objectiu, quedant, tots ells, ben marcats de braços i cames. Que aquesta crònica serveixi per tots aquells que vulguin seguir aquesta ruta. Aquest contratemps va servir per a endarrerir l’arribada a la Cova mitja hora més del previst i fer-ho ja a les fosques. Això si, el paisatge, com sempre, magnífic. Igual que la nit; magnífica. La bona companyia, les converses mantingudes entre els cinc participants, compartir unes galetes i uns fruits secs, descobrir el que és una samarreta de fogonet per fer llum, o d’una llanterna comprada als “xinos”, escoltar alguna que altra pedra quan es desprèn de la muntanya i et fa pensar que Montserrat es cau a trossos, escoltar la pluja i el vent quan et trobes tant aixoplugat,... i decidir anar a dormir, que l’endemà es vol fer ruta montserratina, totes aquestes coses i aquests moments son els que també es comenta de poder-los fer més sovint. Nit estelada i estirats sota la pedra, mentre uns es desitjaven bona nit, algun que altre ja roncava.
L’endemà al matí, tot mirant com les agulles més properes s’il•luminaven i amb compte de no donar-se un cop al cap amb el sostre de l’habitació, el grup descobrir la majestuositat de la Cova, ja que la nit anterior no la havien pogut observar de tant aprop degut a que havien arribat a ella amb la foscor de la nit. Un esmorzar i, altre vegada, motxilla a l’esquena.
El camí escollit per la matinada del diumenge, els portaria a seguir remuntant el camí que els havia conduit fins la Cova i fins al Camí del Pas del Príncep. D’allà, fins al Refugi Vicenç Barber i retornant cap El Bruc per la ruta d’Els Pallers, amb les formes tant originals que agafen les pedres amb l’erosió climàtica.
Aquest cop, tampoc van faltar les fotos, de les quals en posem algunes en aquesta web.
Aquesta excursió, és molt aconsellable per fer amb nens i córrer una aventura dormint en una cova. Això si, seguin un altre camí molt més accessible.