CREENCES, RELIGIONS I ESFERA PÚBLICA. UNA REFLEXIÓ PER AL SEGLE XXI

Grup Emmanuel Mounier de Masquefa

28/09/2009

La societat catalana, com la del conjunt d'Europa, és cada vegada més diversa i rica en matisos, i conviu en un marc religiós ben diferent al que caracteritzà el segle XX. L'actual mapa de les religions a casa nostra ens dóna bona mostra d'aquest fet, al mateix temps que interpel·la al diàleg constant entre els representats de totes les confessions i les administaraccions públiques per tal de conciliar polítiques comunes que facin possible la llibertat de culte, el respecte a la diversitat i al mateix temps mantinguin inalterable el principi de separció entre Esglèsia i Estat, baluard de les societats i estats de dret democràtics.

Com a resposta i consideració al pluralisme religiós exisent a la Europa d'avui, sovint s'apel·la a la separació Església i Estat com un principi justificatiu que permet tractar de manera igual a totes les comunitats religioses, per tal de garantir la lliberat de consciència i de religió. En aquset sentit neix la consideració que la legitimació política de l'Estat s'ha d'ajustar a fonaments no religiosos sorgits de la pràctica constituent de la ciutadania. Tanmateix, hi ha qui considera que el caràcer secular de l'Estat, tot i ser una condició necessària, no és suficient per tal de garantir aquesta llibertat religiosa, ja que no n'hi ha prou amb què l'autoritat estatal reconegui la pluralitat, sinó que cal que vetlli per ella. I allunyats d'aquestes posicions hi trobem les tesis laïcistes, que també han revifat en aquest context actual i que han gaudit de cert ressò mediàtic.

Partint de la realitat social i religiosa d'avui, es tracta de debatre a l'entorn d'aquestes qüestions i d'intentar respondre a una doble pregunta: què poden demanar les religions a un estat democràtic? I què ha de demanar i permetre l'estat democràtic a les religions? Amb l'objectiu de reflexionar i debatre sobre el paper, incidència i abast de les religions i les creences en la societat d'avui en el marc dels estats de dret i democràtics. Creences, religions i esfera pública: una relfexió per al segle XXI, és el títol de la VI Jornada Ernest Lluch de Torroella de Montgrí, que organitzen el Museu de la Mediterrània i la Fundació Ernest Lluch.

Per a l'ocasió, comptarem el coneixement de tres conferenciants, que des de punts de vista diferents però complementaris exposaran les seves reflexions a l'entorn d'aquestes qüestions.

La VI Jornada Ernest Lluch, es centrarà en debatre a l'entorn del diàleg intermediterrani des de diferents perspectives que de ben segur fometnaran el debat, del qual volem que hi participis. La jornada comptarà amb els següents ponents:

En què creuen els catalans? Secularització i pluralitat religiosa a Catalunya
per Lluís Duch monjo de l'Abadia de Montserrat. Antropòleg i Doctor en teologia per la Universitat de Tubinga

La relació Estat - Religió a Espanya i a les democràcies europees. On som i on anem?
per José Maria Contreras, Director General de Relacions amb les Confessions del Ministeri de Justícia i Catedràtic de Dret Eclesiàstic de l'Estat

Religió i esfera pública en estats democràtics: models de relació
per Juan José Tamayo, director de la Càtedra de Teologia i Ciències de les Religions de la Universitat Carlos III de Madrid

La Jornada Ernest Lluch de Torroella de Montgrí ofereix, el primer cap de setmana d'octubre, un espai obert al debat i a la reflexió a l'entorn dels valors cívics de la societat actual.

És coorganitzada per Can Quintana, Museu de la Mediterrània i per la Fundació Ernest Lluch amb el patrocini de Caixa de Girona.