Més de dues-centes persones s’aplegaren el vespre del dimecres dia deu de setembre davant el monòlit aixecat en record als fets de 1714 i inauguraren el Passeig de l’Onze de Setembre amb el cant de Els Segadors.

En un acte totalment civil, la vila de Masquefa honorà dimecres passat a totes aquelles persones que van morir durant el setge de Barcelona els anys 1713 i 1714. A més d’aquest homenatge, Masquefa compta avui amb un nou passeig on s’ha alçat una senyera al costat de la placa que fa esment a l’homenatge. En aquest espai també s’hi ha plantat uns arbres, s’ha col·locat una font d’aigua potable, uns bancs i enllumenat fent d’aquest camí un llogaret més acollidor on poder-se perdre una estona. El Passeig de l’Onze de Setembre està situat en una de les sortides de la vila, justament davant de la masia de Can Massana.

L’acte d’inauguració va començar a l’hora prevista, a dos quarts de deu del vespre, a so de flabiol on la Cobla La Principal de Terrassa va interpretar la sardana Maria de les Trenes del mestre Josep Saderra. Seguidament, Jordi Sangrà com a responsable i promotor del projecte Passeig de l’Onze de Setembre, un camí per a la història dut a terme pel Club Excursionista Anoia, inicià l’acte amb el seu parlament on va parlar del fet cultural dels catalans i d’aquells aspectes que els ha portat a ser com son. En la seva introducció també va convidar al públic a fer una reflexió sobre el fet de ser català i de les influències de cadascú envers la seva procedència genealògica i a les que Catalunya ha rebut amb el fet de tenir a tantes persones vingudes d’altres indrets, com també d’aquells que van haver de marxar un dia fora del nostre país. Sangrà exposava que el fet cultural de dir-se i ser català avui era el fruit de totes aquelles influències que havien fet que Catalunya fos avui de la manera que és avui, i que els fets del 1714 van significar una forta influència per arribar avui a ser com som (1).

Desprès d’explicar breument els fets ocorreguts a Barcelona ara fa tres-cents anys, el president del Club Excursionista Anoia va passar la paraula al primer convidat de la nit, Miquel Roman i Pérez, historiador, llibreter i membre de l’Arxiu Històric Roquetes a Nou Barris de Barcelona. Roman va fer l’exposició dels fets d’una manera molt més didàctica i responent a tres preguntes formulades per a ell mateix  i les quals donaven explicació a aspectes molt  importants per poder saber millor la veritat del que va passar durant aquells 414 dies de setge; Perquè i què és el que va passar en aquell onze de setembre de fa tres-cents anys? Que va significar pels catalans el que allà va succeir? I, que significa avui l’onze de setembre?

Les següents intervencions de Jordi Sangrà van servir per introduir els parlaments dels següents convidats a parlar des del faristol i amb una clara representació cultural i històrica a Masquefa, i ho va fer parlant del fantàstic teixit associatiu amb el que compta Catalunya a nivell cultural, esportiu, de tradició i, sobre tot d’aquell tret més diferencial dels catalans, la llengua. La intervenció d’aquestes entitats en aquell acte volia representar la cultura i l’associació del poble per oficialitzar aquell acte civil.

El primer a intervenir va ser en Xavier Pérez i Fornés, president de L’Alzinar – Societat Recreativa i Cultural, entitat creada el 1959 i que parlà del fet cultural i del seu significat per acabar citant al cantant de Xàtiva Raimón i recitant la seva cançó Jo vinc d’un silenci. En segon lloc a parlar va ser Juli Molano i Royo, president de la Colla de Ball de Bastons de Masquefa, amb una tradició de més de docents cinquanta anys, que parlar de les tradicions, el seu significat vers els nostres predecessors i de la importància que significa pel futur de la cultura d’un poble el fet de passar aquesta herència als més joves com a relleu de la nostra essència. Com a darrera intervenció, un parell de representants dels centres educatius de Masquefa i La Beguda Alta van ocupar el faristol. Mercè Garcia i Salazar i Salvador Panareda i Clapès van fer lectura del manifest Som Escola signat pel Consell Educatiu de Masquefa l’any 2012 i on està representada tota la comunitat educativa. Aquest manifest expressa clarament, entre altres coses, la importància de la llengua catalana en l’ensenyament de les nostres escoles (2).

Jordi Sangrà va fer esment del seu desig, però impossible de complir òbviament, en que la vuitantena d’entitats inscrites al registre municipal haguessin pogut dir la seva en aquest acte però expressar que aquestes associacions resten diàriament engrandint la cultura del nostre país realitzant les seves pròpies activitats. Tot i això, el projecte Passeig de l’Onze de setembre, un camí per a la història promogut pel Club Excursionista Anoia resta obert a l’adhesió d’aquelles entitats que desitgin participar de la segona fase d’aquest, encara per realitzar, i que unirà l’actual tram amb l’entrada a la masia de Can Bonastre de Santa Magdalena amb un nou camí que transcorrerà entre la carretera B-224 i la via del ferrocarril. A continuació, la Cobla La Principal de Terrassa dempeus va començar a fer sonar els primers compassos del cant de Els Segadors amb la que el públic assistent el va seguir amb la seva veu. D’aquesta manera es va donar com a inaugurat el nou passeig i la plaça de l’homenatge a les víctimes que van morir ara fa tres cents anys a Barcelona durant el setge més terrible de la història de Catalunya.

L’acte d’homenatge i d’inauguració del nou passeig a Masquefa va ser protagonitzat sens dubte pels propis vilatans, lluny de qualsevol gest polític que descobrís cap placa. Abans d’acabar però, el president de l’entitat promotora del projecte va voler expressar des del micròfon la seva emoció en veure la idea del seu club feta realitat i explicà que havia estat un honor per a ell haver encapçalat aquest projecte que havia portat des de la seva humilitat més interior, passió i respecte vers la història de la nostra terra. També agraïa a les persones que havien fet costat al projecte com la família, els amics, els companys i a les entitats sense oblidar el suport i confiança rebut des de l’Ajuntament de Masquefa.

L’acte va cloure amb un concert de sardanes ofert pels músics egarencs amb peces tant conegudes com Els Degotalls, L’Aplec de Tardor, És la Moreneta, La noia alegre que no sap plorar, Flor de neu, Independansa i per acabar amb un altre himne català; La Santa Espina.

La cirereta a l’acte la van posar la coca de comí i el cava, dos productes locals per excel·lència.

(1) Trobareu el parlament íntegre de Jordi Sangrà a l’apartat 11 de setembre en la barra de continguts de la web del Club Excursionista Anoia www.amasquefa.com/clubexcursionistaanoia

 (2) Trobareu el manifest Som Escola a l’apartat 11 de setembre en la barra de continguts de la web del Club Excursionista Anoia www.amasquefa.com/clubexcursionistaanoia