I és veritat que no cal anar molt lluny de casa per a visitar llogarets ben curiosos i bonics.
L’excursió realitzada el passat dissabte, organitzada pel Club Excursionista Anoia, per la Riera de Carme (Anoia) va confirmar una vegada més que la comarca de l’Anoia compta amb innumerables tresors paisatgístics i naturals amb els que és possible gaudir d’unes jornades inoblidables. I aquest sentiment és justament el que van poder viure els excursionistes participants de la primera sortida de l’any plantejada del club masquefí.
L’objectiu principal era el de recórrer la Riera de Carme en el tram on es troben concentrats els gorgs de Santa Càndia.
La Riera de Carme (27 km) és entre els municipis d'Orpí, Carme i la Pobla de Claramunt a la comarca de l'Anoia, a la Vall de Carme, entre les serres d’Orpinell i de Collbàs. La Riera de Carme és el principal afluent del riu Anoia (62 km), juntament amb altres de més petits com la riera de Montbui o la de Castellolí.
Un dels aspectes que més afavoreixen i prevenen l'existència d’aquesta riera és el fet que Carme, municipi que aporta el nom a la riera degut a la seva proximitat geogràfica, està situat just damunt d'un enorme aqüífer, cosa que provoca la contínua presència d'aigua en el terreny, ja sigui de forma visible o per sota terra. Aquesta formació geològica emmagatzema i fa circular aigua subterrània tot aprofitant la permeabilitat, la porositat i la fissuració de la roca que l'acull.
La jornada va començar al mateix lloc on s’acabaria; fent un cafè al Bar Serralet, situat al davant de la seu del Club Excursionista Anoia, a Masquefa. Una vegada conformat el grup, aquest es dirigí cap al municipi de Carme per a iniciar la caminada. El dia es va mantenir fred i gebrat, motiu que convidava a recórrer els senders humits i hivernals al mateix temps que es contradeia amb el desig de poder-lo recórrer a l’estiu i així gaudir d’un bany en algun dels múltiples gorgs que amaga aquesta riera i en un entorn força pintoresc.
El recorregut s’inicià a Can d’en Pont i desseguida es situà al costat de la riera. Caminant pel fantàstic Bosc de Ribera, on una catifa de fulles encercla i tanca el paisatge altiu on els arbres li fan de cúpula, es passà per la vora de Cal Cenç i llavors el sender seguiria per l’interior mateix del Rec de Santa Càndia. Es passaria per l’Om de les Cinc Branques i una resclosa on l’aigua es calmava per agafar més embranzida. D’aquesta manera, el grup arribà fins a Santa Càndia. Aquest llogaret, pertanyent al municipi d’Orpí, el conforma un petit nucli de cases i un temple que venera la imatge de la santa, datat a l’any 1368 i catalogat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Petita aturada per a realitzar una fotografia del grup i a seguir el camí. Com més s’endinsaven els excursionistes més aigua s’anava trobant, així com racons on les pedres jugaven amb l’aigua i els arbres es festejaven entre ells, transformant el camí en un bosc on en qualsevol moment es podia aparèixer una fada o un follet. A partir d’aquest moment la sorpresa es dibuixava a la cara de cada un dels caminaires. S’iniciava el tram més atractiu del recorregut. El Gorg de Ca l’Amat era l’entrada a tot un seguit d’embassaments, gorgs i salts d’aigua guardats en un congost serpentejant treballat pel pas de l’aigua durant, potser, milers d’anys. Passat el Gorg del Diable s’inicià un pas aeri amb el que els excursionistes s’ajudarien gràcies a un cable prèviament instal·lat a la paret pels responsables d’aquest Espai Natural. En tot això, es passaren els anomenats Estrets de Can Vidiella i, després de gaudir força estona de l’entorn, el grup remuntà fins a la pista i poder fer via per a recuperar el temps dedicat anteriorment a la bellesa de l’entorn. El camí seguiria per Cal Llenç i La Censada Nova per realitzar una forta pujada per la Muntanya de Cal Poc i agafar un petit corriol fins al capdamunt d’aquesta i arribar al punt més llunyà de la jornada; la Cova de La Censada. Aquesta cova fou descoberta pels voltants de l’any 1920 quan s’extreia pedra de la muntanya per a realitzar la carretera. Compta amb uns 350 metres de fondària i uns 35 metres de desnivell negatiu. No cal dir que a dins la cova s’hi van fer moltes fotografies i s’aprofità per a fer un mos.
La de tornada, el grup reculà fins prop els Estrets. Ara calia travessar la riera per un tram fangós i relliscós. De nou al camí, es passaria per Cal Vidella i es remuntà pel dret fins al Castell d’Urpí on es dinaria. Només, el contratemps de ser atacats per a un parell de cans a l’entrada va alterar la jornada als excursionistes. Per sort, tot va acabar en un ensurt. Ara calia alleugerir el pas i tornar al lloc d’inici. El fantàstic sender sota el bosc va acomiadar gratament als excursionistes que ben segur guardaran un bon record d’aquesta jornada.