Colla de Ball de Bastons de Masquefa

 1978: La recuperació

Amb motiu de la inauguració del local de l'Alzinar, moltes coses es van posar en marxa l'any 1978. La recuperació del ball de bastons n'és un bon exemple. En Pere Aloy, un nostàlgic bastoner dels anys 60 va tenir la iniciativa de reunir una colla d'antics balladors, i els va proposar de fer una ballada durant la inauguració del local de l'Alzinar; era una bona ocasió per tornar a ballar bastons. Van començar els primers assajos al celler de cal Monner i ben aviat  s'hi va afegir una colla dejoves que van rebre la iniciativa amb il·lusió. 

El dia 22 de juliol de 1978, setze anys després de la seva desaparicó i coincidint amb la Festa major, el ball de bastons va tornar a ser una realitat a Masquefa.

Després de la ballada de la Festa Major es van engrescar a continuar amb la colla. El músic que acompanyà els bastoners en aquesta època va ser Enric Pujol, un bon músic ja jubilat que vivia al carrer Concepció.

L'any 1979 la colla s'assebentà per un diari que s'anunciava la IV Trobada de Bastoners a Castellar del Vallès. Els bastoners s'animaren de seguida a participar-hi, tot i que això va ser possible per l'absència d'una colla a última hora. A partir de 1979 els nostres bastoners han participat a totes les Trobades. A castellar hi van veure una colla bastonera formada per noies. Al arribar a Masquefa això va ser molt comentat, i un grup de noies es van engrescar per integrar-se a la colla.

Aquesta iniciativa no va ser ben rebuda per tothom, i alguns bastoners van deixar la colla ja que no entenien que les dones poguéssin ballar bastons, però malgrat les reticències tot va seguir endavant. El dia 22 de juliol de 1979, per primera vegada a la història de Masquefa, les dones ballaven bastons en un acte públic de festa major. A partir d'aquest moment, la colla va passar a anomenar-se Colla de Bastoners i Bastoneres de Masquefa.

Gràcies a la incorporació de les primeres bastoneres la colla de ball de bastons es manté viva en l'actualitat, ja que la majoria del grup d'ara són noies, inclosa la cap de colla (M Teresa Porta).

L'any 1984 es va incorporar a la colla com a graller en Pere Farré, de Martorell, que acompanyà els bastoners fins l'any 1988.

1985-2007

L'any 1985 l'Àngel Matas va deixar el lloc que ocupava com a cap de colla, rellevant-lo el Jordi Esteve. 

L'any 1987 Masquefa va tenir l'honor d'organitzar la XII Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya, el dia 10 de maig, amb la participació de 50 colles.

El 1988 es va inaugurar el monument als bastoners de Masquefa a la Plaça de l'Estació. Per commemorar el monument s'hi van reunir fins a 76 bastoners de Masquefa entre antics i actuals.

A l'agost en Pere Farré va ser substituït com a graller per l'Assumpta Closas.

L'any 1993 es va inuagurar el Passatge dels Bastoners de Masquefa en reconeixement a la tradició bastonera. Al mateix any es va retirar en Jordi Esteve tot deixant lloc a les primeres bastoneres caps de colla de la història dels bastoners de Masquefa: Clara Morales i la Teresa Porta.

El 1995 va deixar el lloc de grallera l'Assumpta Closas, i durant el període 1995-2003 es va succeïr els grallers: Marta Alegre, els germans Rovira, en Dani Pérez Fornés, l'Eduard Sàlvia i els germans Ismael i Jaume Calvet. 

L'any 2002 els bastoners de Masquefa vam tenir la oportunitat de poder viatjar a l'estranger i de poder exportar la nostra cultura a llocs com Madrid i Portugal participant a l'Aplec Internacional de Cultura i Folklore Català de Lisboa. Aquell mateix any la Clara Morales, co-cap de colla amb la Teresa Porta des del 1993, quedant-se aquesta última com a Cap de Colla.

L'any següent, el 2003, els bastoners de Masquefa vam celebrar els 25 anys de la recuperació de la colla amb la nombrosa participació d'antics i actuals bastoners. 

Tres anys més tard, al 2006, els Bastoners vam ampliar fronteres essent convidats al Festival Internacional de Folklore de Romania, de repercussió i caràcter internacional, amb països com la mateixa Romania, Albània, Moldàvia o Itàlia.

El 2009 van anar a Palestina on hi vann ballar durant 10 dies per les principals ciutats del país i Israel.