L’estudi d’osteocronologia de les restes d’una tortuga mediterrània, que el CRARC va proposar al biòleg i professor de l’Escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat Josep Marí com a part d’un treball de recerca, ha tingut els primers resultats.
Aquest centre educatiu manté una estreta relació amb el CRARC des de l’any 2003, moment en que l’Ecola Mestral va entrar a formar part de la xarxa d’instal·lacions col·laboradores del Departament de Medi Ambient i Habitatge per a la cria de la tortuga mediterrània (Testudo hermanni hermanni). La finalitat d’aquestes instal.lacions, les quals són controlades i coordinades pel CRARC, és aportar les cries obtingudes als projectes de conservació de la tortuga mediterrània actualment en marxa a Catalunya.
L’estudi que ha estat desenvolupat per David Bretones (alumne de 2er de batxillerat) amb la tutoria de Josep Marí, ha tingut com a objectiu determinar l’edat d’una tortuga mediterrània mitjançat l’anàlisi osteocronòlogic (determinació de l’edat mitjançant l’estudi de restes òssies) d’un fèmur d’aquesta. Aquest tipus d’estudi ja s’havia portat a terme anteriorment en tortugues mediterrànies, però mai amb exemplars d’avançada edat. Les bibliografies existents fins ara, documentaven treballs de datació de tortugues de com a màxim 20 anys de vida. El CRARC va proposar com a repte, esbrinar el més exactament possible l’edat d’una tortuga mediterrània que va morir a la instal·lació col·laboradora l’any 2008. L’anàlisi morfomètric (forma i mida) així com el desgast de la closca i l’aparença general de l’animal en qüestió, havien fet preveure els tècnics del CRARC que la tortuga depassava els 70 any en un treball de recerca anterior fet a l’Escola.
|
Talls del fèmur de la tortuga mediterrània observats al microscopi òptic, on s'hi poden veure els anells de creixement.
|
L’estudi osteocronògic de les tortugues és el sistema més fiable i exacte que s’ha descrit fins ara per a determinar la seva edat. Per a desenvolupar el treball es van ultrapassar els mitjans tècnics de l’escola. Així doncs, en primera instància es va consultar al Dr. Salvador Carranza (investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC), que va suggerir a l’Escola demanar la col.laboració de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (Biologia Animal, Biologia Cel·lular i Ecologia) i la Unitat d’Anatomia i Embriologia Humana (Campus de Bellvitge) de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Sense la col.laboració i experiència de les Doctores Durfort, Manzanares i Gutièrrez, no s’hauria pogut assolir l’objectiu inicial.
Com podreu comprovar en el pòster resum .pdf del treball de recerca elaborat pel David, sembla ser que amb les dades obtingudes fins ara, l'exemplar suposadament tindria una edat compresa entre els 73 i 78 anys.
Des del CRARC considerem que els resultats i el desenvolupament dels mètodes de datació són un punt de partida del que pot ser una continuació i anàlisi en profunditat de tot el material i experiència obtinguda. El futur de la investigació passa per publicar els resultats del treball.
Un cop més es demostra que els llaços de col.laboració entre institucions de diferents àmbits docents i científics que treballin per un mateix interès, dóna bons resultats.