1. Posem rostre a la pobresa. Volem mirar més enllà dels números, més enllà de les xifres, més enllà de les estadístiques... perquè darrera de tot això hi ha rostres, hi ha persones que pateixen. Aquesta vol ser una mirada implicada, un parlar que neix de compartir les ferides humanes concretes. Aquesta mirada i aquest parlar ens mouen a:

 
- Ser conscients que tots i totes podem actuar, perquè tenim molt a dir, perquè podem contribuir a canviar les coses, perquè no podem seguir vivint de la mateixa manera en uns moments en què la crisi afecta tanta gent i tan profundament. En el marc social actual, no solament necessitem una “ètica de comportament” sinó també una “espiritualitat”, un fer que ens surti del més pregon de les entranyes, on ens descobrim estimats.

 
- Ser per davant de tenir. Avui, més que mai, estem convençuts que hem de prioritzar el “ser” per davant del “tenir”, el “compartir” per davant del “posseir” i l’austeritat de vida - personal i col·lectiva - al malbaratament.

 
- Donar veu als qui no en tenen. Tenim l’humil desig d’esdevenir veu dels qui no en tenen, dels qui ningú escolta. Una veu crítica envers el consumisme banal, la trivialitat del frau i la corrupció. La nostra paraula no vol ser dogmàtica, sinó fruït del que vivim i del que copsem.

2. La realitat de pobresa que ha generat la crisi actual no pot restar en segon terme. La importància del debat identitari i del debat social que està vivint la societat catalana, fortament vinculats, no ens poden fer perdre de vista la nostra prioritat: que les persones més febles no es vegin abocades a un viure indigne.

3. Treballem en xarxa i a peu de carrer. Les nostres entitats d’església volen parlar i viure “a peu de carrer”, frec a frec amb les necessitats i mancances quotidianes de les persones. I volen treballar en col·laboració amb altres entitats també implicades en la mateixa tasca d’ajudar a dignificar la vida humana. Cercar més el que ens uneix que el que ens separa és fonamental.

4. Creiem en el que fem. Vivim aquesta tasca amb esperança i creiem que és esperançadora. No és tracta d’una esperança ingènua, sinó, més aviat, de l’esperança pròpia del qui és un “realista il·lusionat”, del qui conserva la paciència perquè sap que els ritmes del Regne de Déu són lents, i les realitzacions humanes ambigües; del qui sap que és millor fer “poc i ben fet” que “molt i de qualsevol manera”. L’esperança del qui sap percebre els petits però significatius gestos de solidaritat que ja es donen entre nosaltres.

Caritas de Catalunya, Centre de Promoció Social “Francesc Palau” (Carmelites Missioneres), Delegació de Pastoral Social de l’Arquebisbat de Barcelona, Fundació Ared, Fundació Benallar, Fundació Carles Blanch, Fundació Comtal, Fundació Escó, Fundació La Salut Alta, Fundació La Vinya, Fundació MigraStudium, Fundació Pere Tarrés, Fundació Salesiana Maria Auxiliadora, Fundació Verdallar, La Salle Catalunya, Llar Santa Isabel (Serventes de la Passió), “Lloc de la dona” (Germanes Oblates), Maristes de Catalunya, Ordre hospitalari de Sant Joan de Déu, Salesians de Catalunya i Unió de Religiosos de Catalunya.