Des de l’inici del projecte d’introducció de la tortuga d’estany (Emys orbicularis) a l’estany d’Ivars i Vila-Sana, que porta a terme El Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-sana, la Fundació CatalunyaCaixa, la Diputació de Lleida, el Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC) i la Universitat de Lleida (UdL), s’ha actuat preventivament per minimitzar la presència de quelonis exòtics a l’estany.

Així doncs, els anys 2010 i 2011, es van situar dues nanses a punts estratègics de l’estany, susceptibles de poder allotjar algun espècimen de tortuga al•lòctona. Amb aquest paranys es van capturat mitja dotzena de tortugues americanes pertanyents al gènere Trachemys (Trachemys scripta elegants i Trachemys scripta scripta), totes elles femelles. Els exemplars foren retirats al CRARC, per tal d’ésser gestionats.
La limitació de la presència de quelonis exòtics a l’estany d’Ivars i Vila Sana, és una acció paral•lela al projecte d’introducció de la tortuga d’estany, que s’executarà mentre és desenvolupi el projecte. Reduir els possibles efectes de competència ecològica amb quelonis al•lòctons, és un paràmetre necessari per tal d’assegurar la presència de la tortuga d’estany.
En el transcurs del control de fauna exòtica, han estat observats dos exemplars adults mascles de tortuga de rierol (Mauremys leprosa), que van ser capturats i marcats. A l’estiu de 2012, foren observades dues cries de la temporada de tortuga de rierol. Aquest queloni autòcton, no ha estat introduït dins de cap projecte de reforç de poblacions, i l’aparició a l’estany obeeix a alliberaments accidentals, o producte de la dispersió natural de l’espècie.

El projecte d'introducció de la tortuga d’estany a l'estany d'Ivars i Vila Sana, va ser dissenyat per augmentar l'àrea de distribució de l'espècie a Catalunya. Aquest estany fou dessecat l'any 1950 per a usos agrícoles, però posteriorment va ser recuperat com a zona humida, l'any 2004. Les seves aigües són calmades i disposa d'abundant vegetació als marges oferint bones condicions per als tortugues d'estany.

Les poblacions de tortuga d'estany més properes a la zona, es troben al Delta de l'Ebre, però, encara hi ha alguns registres propers a Ivars i Vila Sana, com les referenciades a la comarca de la Noguera i el Segrià (a uns 20 Km . respectivament de la zona d'estudi), no hi ha constància històrica de la seva presència en el mateix llac. En el projecte es va considerar utilitzar. per afinitat geogràfica i disponibilitat d'exemplars, les tortugues pertanyents (previ anàlisi genètic) a l’haplotip V: Emys. orbicuaris galloitalica. Aquesta subespècie es distribueix per Catalunya, el Llevant Valencià, sud de França, oest d'Itàlia, illes Balears, Còrsega i Sardenya.

Entre el 2011 i 2012 es van deixar anar 5 exemplars adults (1 mascle i 4 femelles) i 26 juvenils seguint la tècnica de soft-release (alliberament suau). Amb aquesta finalitat, es va habilitar una bassa adjacent al gran estany d'Ivars, que compleix la funció d'adaptació a les noves condicions a què s'afronten les tortugues. L’any 2013, es permetrà l’accés de les tortugues al gran estany. Una par de la tanca que envolta la bassa, serà retirada, permeten que les tortugues surtin de la bassa d’adaptació si així o volen.
Durant els primers dos anys del projecte, els exemplars inclosos a la bassa d’aclimatació, han desenvolupat el seu cicle biològic sense problema. Ha estat observada la realització d’una posta, però no s’ha comprovat el naixement de cries a hores d’ara. Cal assenyalar però que, el número d’exemplars reproductors, és molt reduït i que cal augmentar-lo en anys successius.