La Petita, la cadira Joëlette del Club Excursionista Anoia, passa la nit en un refugi d’alta muntanya i ascendeix dues vegades al pic del Balandrau, de 2585 metres, en menys de 24 hores.
Tot va començar la nit del passat dia 10 de desembre del 2022, mentre el Club Excursionista Anoia participava d’unes jornades de muntanya inclusiva al Refugi de L’Avaiol a Petrer, Alacant, on va sorgir la idea de poder passar la nit en un refugi de muntanya amb la Maria Feo, pilot assídua de les cadires Joëlette i component del grup masquefí traslladat a Petrer juntament amb els seus pares. En aquell moment, la idea podia semblar molt atrevida tenint en compte que ni la Maria ni la seva família havien dormit mai en un refugi de muntanya, però aquella idea passaria a ser un repte per a l’equip de La Petita que calia treballar.
Es valorà la possibilitat i es trià el refugi més accessible per a portar a terme aquest repte. Aquest seria el Refugi de Coma de Vaca, situat a 2000 metres d’altitud en el pla de les Eugues, on conflueixen els rius Freser i de la Vaca, al cor del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser, dins del terme municipal de Queralbs, al Ripollès. L’accés rodat de la cadira Joëlette es faria des del coll del Cabrit, dins del terme municipal de Vilallonga de Ter i per una pista que parteix des del municipi de Tregurà de Dalt. Al projecte s’afegiria l’intent de fer el mític cim del Balandrau, de 2585 metres d’altura i cota record per a La Petita.
Durant els mesos de juny i juliol d’aquest any, un equip del Club Excursionista Anoia es traslladà a la zona per a revisar l’itinerari que La Petita hauria de superar i estudiar amb cura els trams més complicats. També es tancaren grans acords amb els guardes del refugi, que s’abocaren de ple amb la idea i fent-se seu el projecte del club masquefí. També es tancà un acord d’esponsorització amb la empresa DS Smith, establerta a Sant Pere de Riudebitlles. Al mes de juliol també, es gestionaria amb els guardes del refugi el transport amb helicòpter d’una cadira de rodes per a fer més còmode l’estada de la Maria una vegada es materialitzés el projecte. A mitjans de juliol es va formar el grup portador de la cadira acabant-se de conformar a mitjans del mes d’agost. A un mes vista, ja tot estava a punt. La data triada seria el cap de setmana del 23 i 24 de setembre.
A les 6:30 hores de la matinada del dissabte dia 23, La Petita sortia de la seu del Club Excursionista Anoia amb la posta a punt realitzada i amb unes ganes boges d’aventura, igual que tots els membres de l’expedició. Una hora més tard, al Restaurant 4 Carreteres (Tona-Osona), l’expedició es completaria amb la resta de components vinguts de Barcelona, Sant Andreu de la Barca, El Papiol i Girona. D’allà ja, directes cap el coll del Cabrit (Vilallonga de Ter), a 1962 mts. per a armar a La Petita i perquè la Maria agafés les seves regnes per a dirigir l’expedició cap al primer dels objectius; el refugi de Coma de Vaca.
El camí s’inicià amb una primera pujada que situaria als caminants al petit estany de La Bersola (2093 mts.) sota mateix del turó del Castell dels Moros. El sender seguiria per una pista on nomes hi transiten els cotxes i motos dels pastors. El paisatge, totalment obert, ja mostrava el cim del Balandrau al capdavant dels components de l’expedició. Els cavalls i les vaques que s’anaven trobant pel camí actuaven del tot indiferents acostumats ja a l’elevat transit humà. El grup s’aturà una bona estona a l’estany situat a la collada de Fontlletera (2127 mts.) per jugar i fotografiar amb el reflex que l’aigua mostrava a peu del mític cim. A partir d’aquest moment, el desnivell guanyaria forces metres en poc recorregut i el ferm restava més descompost, així que calia reposar forces picant uns quants ganyips de fruits secs i galetes per iniciar l’ascens fins arribar al coll dels Tres Pics (2396 mts.) en condicions. Aquesta seria la primera fita a guanyar abans d’arribar al refugi ja que era el punt més alt on es pensava arribar durant la jornada de dissabte i s’hauria hagut d’iniciar la baixada fins al refugi situat al pla de les Eugues, però el grup decidí atacar el cim del Balandrau una vegada s’hagués dinat en el mateix coll i no esperar a l’endemà, ja que el desnivell de pujada resultaria molt més fort i complicat des del refugi. Així que, motxilles a l’esquena, Maria als comandaments i atac al cim.
Amb una ascensió decidida i un treball en equip impecable, l’expedició coronà el cim del Balandrau (2585 mts.) més ràpid del previst. La pujada s’havia fet entre núvols que ara seguirien impedint la bona visibilitat del paisatge. Abraçades, emoció, fotos i satisfacció d’haver assolit un dels dos reptes plantejats. Ara calia arribar al principal objectiu: el refugi de Coma de Vaca.
La baixada fins el coll dels Tres Pics no comportaria tant d’esforç com els que s’esperava trobar durant la forta pendent en la que s’hauria de salvar un desnivell en negatiu de 400 metres. Així doncs, baixada entretinguda i llarga on la Maria hi va gaudir de valent!
Una vegada a la plana de Coma de Vaca només calia superar l’estret i complicat pont de ferro que salva el riu Freser per poder arribar al refugi. Aquest punt resulta delicat degut a que el pont es estret i només permet el pas de dos portadors, el del davant i el del darrera. Un pont de reixeta, irregular i amb una sola barana que encara complica més el seu pas en cadira, i alçat a tres metres per damunt del riu. Una vegada superat, de nou abraçades de felicitació entre els membres de l’expedició i rebuda del guarda del refugi. Per fi, tocava descalçar-se i relaxar-se. Una vegada dins, la Maria ja tenia preparada la cadira de rodes que s’havia pujat a mitjans del mes de juliol en helicòpter. Indubtablement, els guardes havien facilitat l’espai entre les taules del menjador per a fer més còmode el trànsit de la cadira. Instal·lació a l’habitació i dutxes abans de sopar.
(CONTINUARÀ)
