Senyor, beneeix les meves mans 
perquè siguin delicades i sàpiguen prendre 
sense mai agafar, 
que sàpiguen donar sense calcular 
i tinguin la força de beneir i consolar. 
Senyor, beneeix els meus ulls 
perquè sàpiguen veure la necessitat 
i no oblidin mai el que a ningú enlluerna; 
que vegin darrere la superfície 
per a què els altres se sentin feliços 
per la meva manera de mirar-los. 
Senyor, beneeix les meves oïdes 
perquè sàpiguen sentir la teva veu 
i percebin molt clarament 
el crit dels afligits; 
que sàpiguen quedar-se sords 
al soroll inútil i la xerrameca, 
però no a les veus que criden 
i demanen que les sentin i comprenguin 
encara que torbin la meva comoditat. 
Senyor, beneeix la meva boca 
perquè doni testimoni de Tu 
i no digui res que fereixi o destrueixi; 
que només pronunciï paraules que alleugin, 
que mai traeixi confidències i secrets, 
que aconsegueixi despertar somriures. 
Senyor, beneeix el meu cor 
perquè sigui temple viu del teu Esperit 
i sàpiga ser escalfor i refugi; 
que sigui generós a perdonar i comprendre 
i aprengui a compartir dolor i alegria 
amb un gran amor. 
Déu meu, que puguis disposar de mi 
amb tot el que sóc, amb tot el que tinc. 
Sabine Naegeli