Nou descobriment sobre la comunicació en les tortugues d’aigua

 L’estudi, que ha durat prop de 2 anys, acaba de sortir publicat en una prestigiosa revista Científica (Peer J). Es descriu per primer cop les diferents glàndules sexuals de les tortugues de rierol (Mauremys leprosa), espècie autòctona: cóm són, com funcionen i per a que serveixen. Un estudi dirigit entre el Centre de Recuperació d’Amfibi s i Rèptils de Catalunya (CRARC, Masquefa) i la Universitat de Krakovia (Polònia) presenta per primer cop un exhaustiu estudi on es descriuen unes glàndules cutànies que tenen les tortugues de rierol. Aquestes glàndules, situades a la base de la boca, son diferents en mascles i femelles, tenen diferent composició de teixits, funcionen diferent entre els dos sexes i també produeixen diferents secrecions químiques, fet que els hi permet comunicar-se amb senyals químiques i detecció mitjançant l’olfacte. Aquesta descoberta permetrà conèixer millor com es relacionen i reparteixen els territoris o cerquen parella les tortugues de rierol. També permet assegurar que les aigües brutes o contaminades poden dificultar la comunicació química entre les tortugues d’aigua.

Ibañez,Es pot baixar l’article gratuïtament des de la Web de PeerJ i també des de Research Gate:  A., Martínez-Silvestre, A., Podkowa, D., Wozniaklewicz, A., Wozniaklewicz, M.& Pabijan, M. 2020. The chemistry and histology of sexually dimorphic mental glands in the freshwater turtle, Mauremys leprosa. Peer J, 8:e9047: DOI 10.7717/peerj.9047