Aquesta ha estat, sens dubte, la ballada més divertida de la temporada perquè ens va passar de tot.
Diumenge 11 de juliol (el dia de “la final”) la Colla de Ball de Bastons de Masquefa va actuar en la Vª Trobada Bastonera que tenia lloc en la vila d’Esparreguera.
A les 17:15h la Colla Oficial es va aplegar en el Local de Bastoners per tal d’anar-hi conjuntament. Eren 8 balladors justos els que havien de participar-hi, però a la darrera hora ens va fallar un. En contes de suspendre el nostre compromís amb els nostres amfitrions vam decidir que el Cap de Colla hauria de fer de ballador aquell dia, i no pas de flabiolaire, així que va haver d’anar cap a casa a buscar el seu vestit mentre la resta de bastoners marxaven amb el seu cotxe cap a Esparreguera. Per la música, confiàvem que hi hauria algun graller que ens faria el favor de tocar una melodia popular que s’hi avingués amb les nostres coreografies.
Arribats a la falda de Montserrat vam dirigir-nos cap a l’església, punt de trobada, i allà vam descansar una estona en la terrassa d’un bar mentre esperàvem el nostre contacte amb la colla d’Esparreguera.
Allà vam coincidir amb les colles de ball de bastons de Vilassar de Mar i El Vendrell, que també hi participaven en la Trobada, amics que just ara fa un any van venir amb nosaltres a Palestina. També amb l’Àngel Vallverdú, que anava llogat pels de Vilassar.
A la terrassa vam acabar el nostre refresc i acte seguit els amics de la Colla de Ball de Bastons del Montserratí ens van portar cap al local d’assaig dels Castellers d’Esparreguera, l’edifici de l’antic escorxador municipal i lloc on ens havíem de canviar de roba.
El començament de la cercavila es va endarrerir (havíem de començar a les 19:00h i eren quarts de vuit quan sortíem de l’escorxador en direcció al punt de sortida). Vam parlar amb un dels grallers dels nostres amfitrions i, com esperàvem, es van oferir a tocar per nosaltres la melodia de “La Boja”, que quadra perfectament amb els nostres balls de quadre.
Però un cop apunt de començar, una de les mares dels nostres bastoners (la Paqui Claravalls) es va atrevir a ballar el Ball Nou, el Ball de Terra i el Rotllet (tot i que ella mai no ha assajat formalment amb la colla) i........ EXCELENT!!! Gràcies a la seva valentia i iniciativa el cap de colla va poder tocar el flabiol i no pas ballar. Després, quan va ser el torn de ballar el Pericó de l’Àngel, sí que vam haver de fer ús del graller que s’havia ofert amablement a acompanyar-nos, perquè la Paqui no es va voler atrevir a ballar-lo.
Donat que la festa havia engegat tard, poc després d’haver començar la cercavila tres dels balladors de la nostra colla van haver de marxar cap a
Masquefa amb els seus pares. Només ens hi quedàvem, doncs, quatre balladors i el flabiolaire. Però no vam voler deixar de ballar...
Amb els balls de quadre no va haver-hi problema: vam ballar el Ball Nou, El Rotllet, el Ball de Terra i la Pastoreta. Això si, amb un munt de giravolts i sotacames per tal de donar més vistositat. I no contentes amb això, la Júlia Sousa i la Paula Munné van fer quelcom de molt difícil: adaptar un ball de rotlle a un ball de quadre!!!! Van inventar el Pericó de l’Àngel ballat per quatre bastoners. I els hi va sortir fabulós. A cada una de les nostres actuacions la gent aplaudia amb moltes ganes i ens victorejaven. Per una banda: els de Vilassar i el Vendrell, colles de més de 16 balladors picant fort i, de l’altre, quatre masquefines superbastoneres que van mantenir la nostra bandera i el nom de Masquefa a l’alçada que es mereix.
Això sí, abans que acabés la Trobada es van produir alguns cops al dit que trobareu fotografiats en la nostra plana web i que van ser molt espectaculars. Coses de l’ofici...
Un cop feta la ballada conjunta i finalitzada la Trobada, els del Montserratí havien organitzat un “encierro” pels carrers vells d’Esparreguera com els de Sant Fermín a Pamplona. Però, en contes de fer-ho amb braus, era fet amb gallines!!! Bé, no eren gallines de veritat sinó bèsties del correfoc d’Esparreguera que van sortir de dins d’un camió escopint espurnes i foc a dojo.
Un cop acabat l’”encierro”, vam dirigir-nos cap a l’escorxador per tal de canviar-nos i sopar juntament amb tots els participants en la Trobada.
Els d’Esparreguera es van portar com sempre ho fan amb nosaltres: amb molt d’estimació i molta cura en el sopar. Ho vam passar d’allò més bé aquesta nit, rient i fent acudits sobre el que ens havia passat aquella
tarda, mentre els marits i pares dels nens de la nostra colla s’hi estaven a casa davant el televisor veient la final del Mundial.
Com no podia ser d’una altra manera, abans d’acomiadar-nos dels nostres amics els vam convidar a participar en la nostra festa major. Tant de bo puguin venir. Val la pena de veure el record de la Trobada amb el qual ens van obsequiar per haver-hi participat.
Les fotografies d’aquest dia i del record que ens van regalar els podreu trobar en l’apartat de FOTOGRAFIES de la nostra web: amasquefa.com/bastoners.