Vint-i-sis anys després de la participació de l’antiga Colla de Bastoners i Bastoneres de Masquefa en el II Festival Internacional de Música i Dansa de Cantonigròs, l’actual Colla Oficial de Ball de Bastons de Masquefa ha tornat a fer una exhibició dels seus balls en aquell poblet de muntanya penjat en els boscos de la comarca d’Osona.
Aquesta ha estat la ballada de luxe i fi de temporada de la nostra Colla Oficial i, com no podia ser d’una altra manera, aquest cop també hem volgut estrenar un nou ball en el Festival que, anys a venir. formarà part del nostre repertori de danses.
A les 13:00h. la comitiva de balladors i acompanyants van marxar plegats des de la Plaça Josep Mª Vila de Masquefa per tal de ser-hi a Cantonigròs a les 15:00h, moment en el qual començaven les exhibicions de danses populars.
L’anada a Cantonigròs va resultar sense cap entrebanc. A les 14:50h. arribàvem i ens vàrem presentar en l’Oficina del Festival per tal que ens donessin els tiquets del dinar, els braçalets identificadors i les darreres instruccions abans d’actuar. De principi ens havien assignat el vuitè lloc però una de les agrupacions convidades havia fallat per la qual cosa ens van avançar un lloc en la graella i vam participar els setens, darrera d’un grup de dansa lituana. Amb tot, ens va donar temps a dinar i ho vàrem fer en la carpa de dins del recinte del Festival i per compte del mateix. El menú va consistir a mandonguilles amb salsa i bolets, arròs blanc amb verdures, un postre làctic, pa i aigua.
Amb l’estómac ple d’aquest menjar i també d’un bon grapat de nervis, en acabar ens vam adreçar als organitzadors del Festival per tal de fer allò que havíem anat a fer: ballar amb tota l’ànima.
Desseguida ens van indicar el lloc darrera l’escenari on podíem canviar-nos de roba i ens van demanar que esperéssim el nostre torn en silenci. Dit i fet. Van ajudar a vestir i desvestir els nens la Judit Albiol, la Paqui Claravalls i la Fanny Àlvarez. Llavors, quan les mames van marxar i ens vam quedar sols darrera l’entramat de fusta on actuaven els grups, els nervis i la por escènica van aparèixer i, a tots i a totes, ens van venir unes ganes de fer pipí tremendes. Però ja no ens podíem moure d’allà, ço, vam fer l’impossible per tal de romandre tranquils, repassar les nostres danses i fer front a totes aquestes emocions amb la serenitat de que disposàvem: tot plegat, molt poca.
I llavors.... DONEM LA BENVINGUDA A LA COLLA DE BALL DE BASTONS DE MASQUEFA....!
La Colla va pujar la rampa de conduïa a l’escenari i va entrar ordenadament al so de les Paneretes, antiga dansa masquefina que es va perdre en algun moment de la història i que l’actual Cap de Colla interpreta sempre que l’agrupació fa una entrada formal, com va ser el cas del proppassat bateig bastoner de la Colla de Primer. Ja formats per ballar, la Colla va girar-se cap el públic i el va saludar amb molt de respecte, acció per la qual va rebre els aplaudiments d’un nombrós públic enmig del qual criaven i victorejaven que-feia-pooooor-de-veure els pares i familiars dels petis balladors masquefins. Tot seguit vam començar a ballar el Ball nou i va sortir molt bé, tot i que vam trobar a faltar algun sotacama i giravolt enmig la dansa. Acabada aquesta, i mentre el públic rebentava en aplaudiments, la Judit Clemente es va retirar discretament de la formació per tal que la resta de bastoners efectuessin el ball estrenat en aquesta ocasió i que va ser presentat com “Anada a Cantonigrós”. En l’avenir, però, i per voluntat dels seus creadors, el ball passarà a dir-se “Ball de la Colla Oficial” o “Ball Oficial”. Aquesta dansa té la particularitat que s’executa amb sis balladors enlloc de vuit, amb un banderer que efectua una coreografia a l’estil dels balls de bastons de Solsona on els banderers estan situats a fora el rotllo de dansaires. La música emprada per aquest ball és una que van recollir en Joan Amades i Joan Tomas el 1927 a Sant Llorens d’Hortons i que és creació del nostre enyorat flabiolaire Pau Matador. Els arranjaments necessaris per tal que serveixi per un ball de bastons (puig la música té esperit de cercavila) han estat fets per en Juli Molano Royo.
La dansa va ser executada amb tota precisió pels petits masquefins i va quedar d’allò més maca. Acabada la nostra actuació, la formació, ara de nou amb la Judit Clemente, va tornar a saludar el públic i va sortir fora de l’escenari amb el cor ple de goig per haver tornat a deixar el pavelló masquefí ben i amunt.
Alguns pares van voler-se quedar una estona més a veure la resta de l’espectacle (després de nosaltres van ballar unes danses d’espases un grup italià que ho feia molt i molt bé). Altres vam marxar cap a Masquefa per a gaudir de la resta del dissabte a casa nostra.
Cal deixar constància aquí que aquesta jornada també va tenir el seu moment de tristesa puig l’avi d’una balladora de la Colla Oficial i l’àvia d’una de la Colla de Primer any van passar avall en aquest dia.
Les fotografies d’aquest dia les podreu trobar en l’apartat de FOTOGRAFIES de la nostra web: amasquefa.com/bastoners.